diumenge, 15 d’agost de 2021

Festa Major, tradició cultural i social en perill

Va ser el 4 d’agost quan, oficialment, finalitzava la Festa Major i haguéssim pogut cantar allò “pobre de mi, s’han acabat les festes de Sant Feliu”, encara que pels ciutadans l’hora de fer balanç comença quan marxen les atraccions.

Han sigut dos anys atípics on s’ha de reconèixer que els tècnics responsables han hagut de fer mil i una p
er aconseguir que es pogués respirar una mica d’esperit de Festa Major però, des de la meva modesta opinió, el que han corroborat és que la festa de la ciutat és molt més que un simple cúmul d’activitats on els ciutadans hem pogut participar, i han obviat que estem davant l’únic esdeveniment que permet, durant uns dies, poder interactuar de manera intensa amb la resta de veïns.

La Festa Major no és només un punt de trobada d’uns dies, és l’esperat punt d’inflexió social que cimenta la convivència ciutadana de 365 dies l’any, permetent compartir experiències puntuals de gran transcendència municipal que, a manera d’activitats i encara que semblin aïllades i inconnexes, estan íntimament connectades.

Em reservo la meva opinió sobre si era convenient, sanitàriament parlant, mantenir la programació de la majoria d’activitats o, com a mínim, de les més significatives, però el que tinc clar és que a l’aplicar les obligades mesures restrictives, la Festa Major s’ha desvirtuat.

Les atraccions, els concerts o els focs d’artifici, sent les activitats programades més visibles i pràcticament irrenunciables, no són l’objectiu per sí mateix. En tot cas són el mitjà per aconseguir que els dies de festa sigui un dels elements importants i útils per a potenciar la convivència durant la resta de l’any,

No es pot concebre una fira sense poder passejar pel ben mig de les atraccions, portant al net o al fill de la mà i saludant a aquell veí que feia temps que no veies, provocant aglomeracions tot esperant que soni la sirena dels “caballitos” per anunciar que s’ha acabat la volta, o les multitudinàries carreres de camells, o els avis i pares apilonats veient com la bruixa espanta als nens amb l’escombra.

O que no es pugui menjar un Frankfurt o un botifarró en alguna de les barraques que gestionen les associacions de la ciutat, esperant amb paciència que una taula quedi buida.

Els veïns no acudeixen als concerts programats de Festa Major pel nom o ressò que pugui tenir l’orquestra, sinó que van a ballar, saltar, cantar i riure, després de sopar en un dels establiments del voltant, tot criticant com balla la Remei o si agrada o no el vestit que estrena la Maria, per després acabar prenent una copa o un gelat.

Com tampoc té gaire sentit veure el focs d’artifici fraccionats i des de la solitud del balcó de casa, sense poder comentar i fer exclamacions d’admiració quan les espurnes de les palmeres cauen del cel o quan després els milers de persones que han pogut gaudir de l’espectacle aplaudeixen i comencen a deixar lliure la platja, tot criticant si eren millor o pitjor que els de l’any anterior.

Doncs poc importen els tradicionals i recurrents entrebancs que els veïns han pogut patir per arribar a la badia, o si han hagut d’aparcar el cotxe al migdia, o si no trobaven una taula en una cafeteria per a fer temps, o si després es fa impossible fer un volt per la fira, doncs aquest cúmul de circumstàncies és el fi de festa de sempre, i els que ens permet mostrar amb orgull la Festa Major als nostres visitants, com si d’una tradició es tractés.

I sens dubta, la festa Major n`és una tradició cultural i social de Sant Feliu, i com totes les tradicions s’han cuidar i no posar-les en perill.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada