Però fins aquí doncs, com
no podia ser d’altra manera, moltes són les qüestions que es susciten a partir
d’aquesta afirmació taxativa i que poden supeditar que un projecte que hauria
de merèixer una acceptació general, no sigui recolzat pel conjunt de la ciutat,
entrebanc important que l’Ajuntament no ha sabut vèncer.
El Museu Thyssen a Sant Feliu,
SÍ amb majúscules, però amb reticències; no en va estem parlant d’un projecte
ambiciós que hipotecarà la ciutat durant molts anys, doncs un cop iniciat no hi
haurà possibilitat de rectificació.
No crec que annexar un nou
equipament a un element arquitectònic de més de 1000 anys, com el monestir, sigui
una bona idea, malgrat es facin esforços d’integració, doncs la diferència
temporal és massa gran, i serà ineludible el fet que el monestir benedictí pateixi
una lògica agressió patrimonial, tècnica i arquitectònica que afectarà a la seva
visualitat, i que traurà valor a l’element cultural de “ciutat” que, ara per
ara, marca la diferència històrica amb les localitats del nostre entorn.

Ningú podrà dir que no hi
ha a Sant Feliu altres indrets per a construir el museu, sense córrer el risc
de fer malbé el Monestir posant en perill el nostre patrimoni històric.
Però penso que hi ha una
reflexió obligada, més enllà del que representa la construcció del nou
equipament i dels 7 milions d’euros d’inversió que es preveuen i que, vist el
respecte que demostra aquest Ajuntament als pressupostos d’obres executats, segur
serà molt més elevat.
Em refereixo a l’amortització
i rendibilitat d’aquesta important xifra, doncs serà a partir del 2024, previsible
data d’inauguració, quan els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu tindrem
constància de si podrem assumir aquesta espècie d’aposta hipotecària.
És després de l’adquisició
quan comença el veritable esforç financer, doncs aconseguir diners per comprar
pot ser senzill, però fer el manteniment és molt més onerós i dificultós, sobretot
quan no hi ha cap garantia de que aquesta inversió generi retorn econòmic tangible.
En aquest moment sembla
que hi haurà diners per a construir el museu, encara que la major part els
posem els ciutadans mitjançant les arques municipals, aguantant la burla quan afirmen,
alhora, que el Museu Thyssen a Sant Feliu és un “projecte de país”, malgrat la
Generalitat no posa un euro.
I clar, si no posa un euro
ara per a construir, quina garantia hi ha de que el posin per a sustentat i fer
sobreviure el projecte, fent-lo sostenible i viable?. Cap ni una.
Per a que realment fes creïble
que estem davant un projecte país, l’aportació de l’Ajuntament hauria de ser
merament logística i infraestructural, i el gruix de d’inversió a càrrec dels
estaments supramunicipals, especialment de la Generalitat, i abans d’iniciar-ho,
tenir pactada la gestió des de l’Ajuntament, amb totes les garanties de
manteniment i desenvolupament futures.
Un projecte d’aquest tipus
mereix una atenció especial i, malauradament, em dona la sensació que, per
qüestions mediàtiques, l’Ajuntament ha optat per allò de que “Deu proveirà”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada