- No, perquè no nevarà.
- És que està
nevant!
- Que no, que no,
que no nevarà.
Aquesta és la
conversa telefònica que el 8 de març de 2010, al migdia, vaig tenir amb un
responsable d'Emergències de la Generalitat de Catalunya i que em va portar a
decidir, com a responsable de la seguretat de Sant Feliu de Guíxols, i
juntament amb la Regidora d'Educació Júlia Vendrell, a donar l'ordre de
suspendre les classes escolars i tancar els centres educatius de la ciutat.
I no ens vàrem equivocar!,
doncs una hora després de la conversa amb la Generalitat aquell dilluns, la
ciutat es va veure sumida en un caos de total falta d'electricitat que es va
allargar fins al dissabte 13 de març.
Hauria pogut
decidir mantenir la normalitat ciutadana en un primer moment, però la lògica i
la responsabilitat em van aconsellar fer cas omís de les indicacions de la
Generalitat i no posar en risc la integritat d'escolars de la ciutat.
I repeteixo, vàrem
encertar!, doncs de no haver suspès les classes hauríem hagut d'actuar de
manera urgent i accelerada, el que hagués portat a córrer un risc innecessari
incrementant el perill que aquell caos va provocar.
Puc dir que
aquella decisió, i les posteriors que vérem prendre en aquelles dates, van ser agrament
criticades pels polítics locals que són els que, paradoxalment, avui manegen
els fils de la ciutat i que els van portar, de manera lícita però il·legítima a
presentar una moció de censura, justificant-la per una suposada mala gestió del
govern municipal davant una situació climàtica incontrolable, canalitzant de
manera injusta el malestar de la ciutadania.
De la mateixa
manera que crec vàrem actuar amb total responsabilitat aquella setmana de 2010,
crec que jo hagués actuat com s'ha fet des d'Ajuntament de Sant Feliu de
Guíxols davant la borrasca Gloria, ordenant el tancament dels centres escolars,
evitant així possibles conseqüències que tots haguéssim lamentat.
És cert que els
perjudicis per a algunes famílies han pogut ser importants, i que potser ha
faltat que l'Ajuntament hagi sigut proactiu a buscar solucions locals per a, de
manera puntual, aconseguir nivells de conciliació laboral amb connivència amb
la Cambra de Comerç, per exemple, però això no treu que la situació ha requerit
prendre decisions en benefici de la ciutadania i, especialment dels escolars.
Cap comentari:
Publica un comentari