Masoquisme per responsabilitat

Jo diria que avui, com a ciutadà, he fet un exercici de “masoquisme responsable” doncs, sent conscient del que anava a viure, he decidit seguir el Ple del Parlament de Catalunya on, al marge de l'ordre del dia en relació als pressupostos de la institució, segur s'anava a prendre alguna decisió sobre la continuïtat del MHP Torra com a Diputat i com a President de la Generalitat.

El meu masoquista exercici ha arribat a l'extrem d'intentar “il·lustrar-me” veient com en una taula amb col·laboradors, algú totalment entregat a la “causa” groga, anaven a opinar sobre el tema.

A final he desistit, i després de la intervenció per videoconferència d'un professor de dret de Sevilla (que a TV3 li ha hagut de costar molt trobar pel nivell de les seves opinions), he optat per posar la televisió a disposició de la meva neta i que pogués veure dibuixos animats que segur projecten més serietat i sentit comú que els protagonistes d'avui.

No seré jo qui desqualifiqui ni qüestioni els arguments de tot un professor universitari d'un camp diferent al meu, excepte quan les seves interpretacions sobrepassen la línia de la lògica, i suposen un insult a la meva intel·ligència, alguna cosa que habitualment intenta fer amb la població la classe política.

Doncs que per a “jutjar” el que se li està fent al MHP Torra un s'oblidi que existeix un acte del TS que ratifica la resolució de la JEC, i que també s'oblidi de la desestimació del recurs del MHP que ha donat peu a aquest acte, i que s'arribi a afirmar que sí que va haver-hi un delicte de desobediència, però per poc temps -com si un assassí pogués matar a un altre només una miqueta- és la demostració del nivell argumental que tenen els defensors del President o del exPresident, depèn de qui l'interpreti, i impropi d’un professor.

En general avui els diputats catalans han demostrat una altra vegada, com ho porten fent fa uns anys, que els ciutadans els importem un ou i que les seves retribucions no depenen de treballar políticament a favor de la població, com hauria de ser, sinó d'abusar d'un sistema polític que ells mateixos controlen responent al seu propi interès, i que no els penalitza per molt que actuïn amb màxima perversitat en un escenari de ridiculesa permanent.

Perquè fer el ridícul i riure's del personal, és que el President del Parlament suspengui el Ple en considerar que dir a Torra delinqüent és un insult intolerable, oblidant que és una delictiva actuació -que ell mateix va confessar en seu judicial-, la que li ha portat a la inhabilitació per desobediència. ¡Com si fos la primera vegada que s'ha titllat de delinqüent, o coses pitjors, a un representant polític!

Perquè és fer el ridícul i riure's del personal que el Parlament de Catalunya avali a un President de la Generalitat inhabilitat que, per dignitat, hagués hagut de dimitir.

Perquè ridícul, insultant alhora que indecent és que avui els diputats decideixin suspendre el Ple i prendre's 7 dies de festa.  

I perquè és ridícul i absurd, propi d'un mal espectacle de circ, que portin a votació els pressupostos de la cambra, i que es perdi la votació perquè els qui els han elaborat ni els presenten ni els defensen.

No seria el moment ja que els ciutadans diguéssim, basta! i enviéssim a aquests impresentables a un viatge de plaer extrem per on amarguen els cogombres?