dimarts, 4 de juny de 2019

L’aritmètica dels resultats electorals


Simplement són xifres fruit de càlculs, que poden ser interpretables subjectivament en resposta a l’interès particular de cadascú, però que poden servir per a reflexionar sobre la legitimitat social que tenen els resultats d’unes eleccions, i si no s’hauria d’aprofundir en l’evolució del sistema democràtic per a que realment fos representatiu de la voluntat de la ciutadania.

Com exemple, una població de 21824 habitants, amb un guanyador clar a les eleccions aconseguint un 37,79% dels vots, i que en aplicació de la Llei d’Hondt el deixa a un pas de la majoria absoluta, és a dir, 10 de 21 regidors, encara que un 84,17 % (18370 ciutadans) no hagi recolzat aquesta opció.

Però també cridaner són els resultats de la resta de grups que formaran part del Consistori i que, tant estant a l’oposició o al Govern, tindran responsabilitat en la gestió municipal malgrat no haver estat recolzats pels seus veïns i veïnes en percentatges respectius del 93,92% (20498 ciutadans), del 94,25% (20571 ciutadans), del 94,52% (20629 ciutadans), del 97,48% (21276 ciutadans) i del 97,58% (21297 ciutadans).  

És cert que en xifres globals aquests càlculs es poden maquillar, però la realitat és que un 61,9% dels ciutadans i ciutadanes (13521) no han recolzat als 21 regidors que defensaran els interessos de la ciutat durant els pròxims 4 anys.

I no val a dir que aquesta reflexió és demagògica, basant-se en la realitat que tots aquests que no han donat recolzament a aquestes opcions, o bé no podien votar per qüestions d’edat (encara que no podem oblidar que alguns d’ells podrien formar part del cens de votants en un molt breu espai de temps), o bé no van voler fer-ho, o bé van votat a altres grups que no han aconseguit representació, afavorint a altres concurrents segons la llei.

Però imaginem que els càlculs es fan de manera percentual, respectant la igualtat del valor de cada vot agafant com a referència els vots emesos o el cens de votants o la població.

En relació als càlculs sobre els volts emesos, que es podrien considerar més respectuosos amb la realitat representativa dels sistema, els resultats estarien en 8; 3; 3; 3; 1; 1; 1; 1; 1.

Si els càlculs són sobre el cens de votants, els resultats serien de 5; 2; 2; 2; 1; 1; 1; 1; 1; 1. 
És a dir, 17 regidors en comptes de 21, essent generosos.

De la mateixa manera que també la generositat aritmètica conformaria un Consistori de 16 regidors (4; 2; 2; 2; 1; 1; 1; 1; 1; 1) en comptes de 21, si es prengués com a referència el conjunt de la població.

Dades que poden ser significatives, però que són una simple reflexió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada