SFG. El pegat postís de Rius i Calvet

He fet un esforç i he intentat veure l’obra de Rius i Calvet amb tot el positivisme del món, però no he aconseguit que m’agradi i dubto que m’agradi en un futur, doncs el lògic i conseqüent canvi de fisonomia d’aquest indret provocarà convertir la façana marítima de Sant Feliu de Guíxols en un homenatge al formigó.

Clar, això si existeix un projecte integral de tot el passeig en consonància amb aquesta obra, doncs d’altra manera el que hauran aconseguit és, simplement, que Sant Feliu inverteixi 4 milions d’euros en allò que podríem qualificar de pegat postís.

Què pensen ara aquells que de manera vehement negaven la necessitat d’un aparcament al passeig, doncs comportaria una modificació paisatgística de la façana marítima, i que ara paradoxalment avalen aquesta obra, que sí provocarà un veritable canvi.

Si el model de modernització de ciutat que tenen és basa en fer desaparèixer tot allò que Sant Feliu té com a valor intrínsec, i no fer conviure aquells valors arrelats de la ciutat amb elements innovadors i d’integració paisatgística, ho estan aconseguint eliminant tots els elements que han donat personalitat a aquest entorn durant dècades, encara que en aquest cas la única novetat visible és donar major amplitud guanyant terreny a la platja, talant els arbres i inventant-se unes grades.

Arribat a aquest punt, i com a reflexió personal, em pregunto a qui beneficiarà realment aquest projecte, doncs no veig una veritable rendibilitat col·lectiva, ni visual ni operativa que, per exemple, es traduís una millora del trànsit, doncs el coll d’ampolla del pas de vehicles no té solució.

S’ha de reconèixer que l’espai convida a alguna nova concessió a manera de terrasses, que sembla ja han sigut objecte de converses.

Si és cert que l’Amura ja té nou propietari, i sincerament espero que tot allò que s’està dient no sigui veritat, la posada en marxa d’aquest establiment serà allò que podem anomenar de “pelotazo”, com també de “pelotazo” (espero que inconscient) podem qualificar la re-valorització de les propietats al voltant d’aquell indret.

Molts milions per una inversió de dubtosa rendibilitat, que comportarà simplement un canvi de fisonomia dràstic i irrespectuós amb un indret que fins ara tenia personalitat pròpia.