dilluns, 21 de gener de 2019

Aparcament a SFG o l’acudit de l’Eugenio


El saben aquell que diu, que hi havia un equip de Govern i un pàrquing...

Aquesta seria la manera com l’Eugenio començaria a explicar l’afer de l’aparcament i el Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols, doncs només combinant humor i seriositat, tal i com feia l’humorista amb els seus acudits, es pot explicar aquesta situació que si no fos per tot el que implica i comporta, faria riure.

Estem parlant d’un Equip de Govern que té entre els seus projectes estratègics solucionar el greu problema d’aparcament a la façana marítima i eix comercial que té Sant Feliu.

Els tres partits polítics que formen part del pacte de Govern estan d’acord, cadascú amb les seves variables i derivades supeditades al propi pacte, renunciant a la proposta més raonable (soterrat al passeig del mar i acceptada per la majoria d’actors, que no són altres que els ciutadans), i apostant per un edifici d’aparcament en alçada (Corxera), amb l’impacte visual en el lloc que hauria de ser l’anella cultural de la ciutat.

¿El motiu?, fruit del pacte de Govern i que imposa un dels tres grups polítics amb vehemència, que un aparcament soterrat modificaria la fisonomia del patrimoni que representa el passeig, oblidant-se amb tota la incoherència del món que ara, amb les obres de Rius i Calvet, sí han renunciant a la preservació patrimonial d’aquest indret.

Però és que ara, a tres mesos de la convocatòria d’eleccions municipals, aquest Govern de la incoherència accelera el projecte de l’aparcament en alçada, i convoca a cinc empreses per a que indiquin quins són els requisits que demanen per a gestionar aquest equipament i els serveis complementaris.

O sigui, que seran les empreses interessades les que marcaran les condicions i requisits, i que per lògica serà la base sobre la que es redactarà el corresponent plec de condicions.

Per riure o per plorar, doncs lo més normal seria que sigui l’Ajuntament qui marqués les condicions més beneficioses per la ciutadania, totes les condicions!, i no esperar que sigui l’empresa que aspira a la concessió qui marqui allò que ha de demanar l’Ajuntament.

Lògicament si és una empresa qui “redactarà” el plec de condicions, no estarem parlant d’un concurs equànime que s’haurà de dirimir dins de la taula de contractació amb tota objectivitat, si no que estarem dins d’una mecànica perversa de contractació, que molt probablement serà  beneficiosa sobretot per l’empresa concessionària però que no respondrà principalment i quasi exclusivament als interessos de la ciutat, com hauria de ser.

Organitzar un concurs d’aquesta manera té un nom, encara que m’agradaria fos l’argument d’un acudit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada