Fa molts anys que
ho soc, i reconec que em vaig fer per interès personal, doncs fa 40 anys ser
donant de sang et permetia visitar als pacients ingressats a la Residencia Francisco
Franco, ara Hospital de la Vall d’Hebron, fora de l’horari estipulat de
visites.
Després de tots
aquests anys continuo sent donant habitual, i em poso a disposició del personal
sanitari que fa les extraccions sense necessitat d’esperar les necessàries campanyes
que organitzen associacions i centres hospitalaris, i només qüestions puntuals
relacionades amb la salut m’han impedit donar sang en algun moment determinat.
Penso que donar sang
hauria de ser quasi una obligació de tots els ciutadans als que la seva salut
els hi permet fer-ho; fins i tot m’atreviria a dir que hauria de ser una de les
aportacions que els usuaris haurien de fer al sistema públic de salut.
Però obligació
o no obligació, ara per ara és una acció
completament altruista, que hauria de respondre només a la consciència i la
responsabilitat personal, i mai a interessos mediàtics que es posen de manifest
els dies que es programen campanyes específiques.
Per això m’emprenya
quan es fa ostentació d’allò que hauria de ser un deure, i quan sobretot certs
polítics aprofiten per a fer-se la foto previ, durant o després de una campanya
local de donació de sang.
Quants d’aquests personatges,
que fa uns dies es posen davant de les càmeres fotogràfiques anunciant una
campanya de donació, faran avui una donació efectiva?
Quants d’aquests
personatges, si avui donen sang, continuaran sent donats?
Donar sang és una
experiència, però fer-se donant de sang és una superexperiència, com dia la
campanya de Sant Feliu; per això m’agradaria encoratjar als polítics locals a
que la seva aportació vagi més enllà de la simple foto o d’una extracció
puntual d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari