És patètic, doncs
és un dels paradigmes de la hipocresia política veure com els aspirants a obtenir
un càrrec de representació, i veient propers uns comicis electorals, posen cara
de simpatia i fent un esforç empàtic reparteixen petons, abraçades i promeses
sabent, com també ho saben els petonejats i abraçats, que els estan enganyant.
Però puja d’intensitat
aquest patetisme quan el “repartidor” de carantoines, que també espera
rebre-les, és un reincident recalcitrant en aquesta espècie de tacticisme
electoral basat en el fum i les promeses vanes, i intentant traslladar naturalitat
no s’ha dona del ridícul que fa (possiblement és un sentit que no té), i cadira
sota el braç es dedica a deambular taula a taula a vendre les seves bondats.
Si el seu objectiu
és guanyar per primer cop unes eleccions després d’anys d’intentar-ho, i
legitimar un govern sense supeditacions a mocions de censura amb pactes de governabilitat
legalment espuris, sap que és una estratègia que no li ha donat els resultats que
esperava, malgrat que durant la legislatura que encapçala actualment hagi dedicat
els esforços per a guanyar les properes eleccions, deixant en segon termini el que
hauria de merèixer la seva única atenció: tots els ciutadans i ciutadanes, no
només els que integren el seu volum de suports.
Però ahir, a
aquesta falsedat del “postureo babosil” propi i estrany, indiscutible imatge de
la mediocritat política, s’ha d’afegir la manca d’educació que va demostrar
aquest càrrec electe, (tot al contrari a l’actitud de les dues polítiques que
van estar presents durant tot l’esdeveniment) doncs apareixent a la sobretaula
del dinar organitzat per una de les associacions de veïns de la ciutat, va menysprear
a consciència d’una manera selectiva a una sèrie de ciutadans i ciutadanes, negant
de manera incomprensible una mínima salutació en un gir que podria assimilar-se
a allò de “fer la cobra”, si és que algú hagués provocat aquesta acció serpentina,
avui tan de moda.
Malgrat ser
conscient que aquest grup de ciutadans no són votants d’ell, sinó tot el
contrari, el polític, actuant com a polític com en teoria ahir estava fent,
hauria d’empassar-se el seu habitual orgull i ego desmesurat, i no perdre l’educació
com la va perdre aquest 2 de setembre, i tragant-se la bilis intentar demostrar
que vol representar a tots els ciutadans i ciutadanes, entre els que s’ha de
dir, es trobaven el màxims responsables d’aquesta Associació de Veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada