Més enllà de simpaties
personals, o d’amistat o fins i tot d’afinitats polítiques que un pugui tenir
amb en Torra, m’agradaria pensar que des de la normalitat i la coherència ningú pot avalar, justificar i no condemnar
les manifestacions publiques que ha fet, declarant la seva xenofòbia i
menyspreu a tots els que no tenim un ADN exclusivament català, i que el nostre
pedigrí (i parlo de pedigrí, doncs ens tracta de bèsties), no correspon a la puresa
de rasa que aspira l’envolti.
Estic segur que “l’honorable”
individu té valors subjectius que són admirats pels seus seguidors, però aquest
fet no pot difuminar la seva realitat com afí al pensament racialment
supremacista de personatges catalans com el Capità Collons o com Daniel Cardona,
per exemple, vomitius pels que creiem i defensem una Catalunya acollidora,
plural i sense fronteres.
Per això és absurd i
preocupant veure cóm catalans que haurien d’estar orgullosos del seu
mestissatge i dels seus orígens, es queden tranquils amb les disculpes que ha
demanat en Torra per dir el que pensa de la majoria de ciutadans i ciutadanes dels
que serà President, alhora que es fabriquen una imaginària balança per demostrar
que tenen més importància els seus insults xenòfobs o una llista de greuges, la
gran majoria mitges veritats interessadament interpretades, de l’estat espanyol
contra Catalunya, i així orquestrar una absurda defensa.
És com si Hitler, Mussolini o Ratko Mladic haguessin demanat disculpes
prèviament a posar en marxa la maquinària per fer visible i efectiu el seu supremacisme
racial, i que els mateixos als que consideraven humans sense dret a viure, es
fessin seguidors dels seus postulats.
Veure com algú nascut o d’origen andalús, gallec, extremeny,
valencià, murcià, castellà, aragonès, asturià, càntabre, basc, melillenc, ceutí,
balear o canari assumeix sense emprenyar-se que li diguin bèstia, hiena o escurçó,
es posiciona amb el personatge que a més d’això li diu que té una tara, és
inexplicable.
Cap comentari:
Publica un comentari