
Que l’Ajuntament deixés de reclamar la titularitat de la concessió passava pel compromís de les propietàries
germanes Ensesa de no enderrocar l’edificació i de continuar amb l’activitat de
La Taverna del Mar, el que representava un acord molt positiu per a la ciutat i
que jo, com a Regidor de Promoció Econòmica i de Turisme, afirmo que va ser un
èxit de gestió del Govern Municipal.
Haig de
reconèixer els meus recels si l’Ajuntament s’hagués vist obligat a administrar la
titularitat d’una concessió que hagués d’atorgar, amb totes les garanties, l’explotació
d’un restaurant com la Taverna del Mar, tenint en compte tots els complicats factors
que s’havien de tenir en compte, i que feien d’aquesta una situació especial.
Per això quan ara,
quatre anys després d’un satisfactori desenllaç, el Govern Municipal manifesta la
seva intenció de reclamar la titularitat de la concessió s’aixequen les meves alarmes,
doncs no entenc la necessitat de posar en perill un negoci que funciona, i que
respecta els condicionants inicials de manteniment d’activitat i estructura.
És cert que la
restauració no és el meu àmbit d’activitat professional, encara que sí soc usuari
habitual de l’oferta gastronòmica de Sant Feliu; com també reconec que el
consistori té ara polítics que són professionals en aquest camp i que poden
tenir una visió diferent a la que jo tenia i tinc com a profà, però entenc que no
contemplar el tema amb la perspectiva necessària i només basant els seus
criteris en coneixements tècnics i no polítics, poden prendre decisions amb dosi
de deformació professional, obviant la realitat i l’interès de la ciutat.
No necessitem més
sinèrgies negatives, que són les que l’Ajuntament generarà si reclama la
concessió de la Taverna del Mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada