divendres, 18 de maig de 2018

SFG. Afer escopetes. Falta esperit d’esmena


Reconec que tinc debilitat i admiració per la tasca que fan les policies locals, i especialment la de Sant Feliu de Guíxols, la meva ciutat -que a més vaig tenir l’honor de ser-ne responsable-, i per això m’emprenya quan algú, de manera gratuïta s’adjudica mèrits a costa d’aquests professionals, sobretot quan el que realment vol es amagar que han fotut la pota, com és el cas.

Simple i planerament han fet una “gran cagada” comprant armes llargues com a dotació de la Policia Local, sense tenir en compte que, tal i com ja van manifestar tècnics i fons de la Generalitat, la normativa vigent no permet que les policies locals portin escopetes, però que tot i això, aprofitant “l’oportunitat” com si d’una fira de rebaixes es tractés a l’estil de l’Associació Nacional del Rifle, van decidir gastar-se 7.000 euros.

Com he defensat sempre, i l’altre dia ho defensava en el decurs d’un col·loqui al que em van convidar fa uns dies sobre política municipal, els polítics tenen dret a equivocar-se, doncs  equivocar-se honradament exercint la política és símptoma inequívoc de que es prenen iniciatives, sent necessari reconèixer l’errada, intentar esmenar-la i assumir les conseqüències que es derivin.

Però com és habitual, a Sant Feliu les actituds són diferents, i per fugir del necessari propòsit d’esmena s’opta pel menyspreu al ciutadà que critica, i al ja recurrent culpar a l’herència anterior, que després de tres anys de govern ja és ridícul.

Les medalles que es posen presentant com a valor seva empatia, dedicació, respecte i compromís  amb la Policia Local de Sant Feliu comença fa 8 anys, quan aprofitant una barroera i provocada ocasió, van utilitzar els caps de la policia com a cos de companyia de l’Alcalde, sense entendre que hi ha una diferència entre alcalde i alcaldia.

Va continuar amb la negativa d’adquirir armilles antibales, manifestant irresponsablement que “el policia que vulgui una armilla que se la compri”, i que va provocar que alguns agents optessin per demanar bestretes per adquirir aquest material de seguretat.

La primera decisió del govern va ser sostreure 4000 euros de les seves retribucions, aproximadament, a cada policia, vulnerant el pacte de condicions de treball, per acabar al final en la mateixa situació.

Van eliminar la policia de proximitat, un servei altament valorat per la ciutadania, i que va ser exemple a seguir a moltes poblacions.

Al final van fer la prevista dotació d’armilles. Prevista!.

Van canviar els vehicles per obligació, doncs s’havia acabat el contracte de rènting. Finalització del contracte!

Van canviar les armes per necessitat del moment.

No m’estranyaria en aquests 500000 euros que presumeixen d’haver invertit com iniciativa de govern per millorar la dotació afegeixen, per exemple, el vestuari, els complements, emissores, portàtils, etc.

Crec que la Policia Local de Sant Feliu està demostrant dia a dia la seva professionalitat i el seu compromís amb la ciutadania, més enllà de moltes actuacions que no es fan públiques i que responen a mesures preventives per evitar accions contra la seguretat ciutadana, i el que no mereix és que els polítics municipals la col·loquin en el punt de mira mediàtic per amagar les seves cagades, com és el cas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada