Ens van furtar l’11
de setembre, i els que des de la vindicació i la lluita havíem aconseguit que
fos un dia de celebració en el que tots els catalans i catalanes poguéssim fer
visible la nostra catalanitat, ens vam veure exclosos de la nostra pròpia Diada,
doncs amb un més que interessat impuls oficial, la van convertir en una jornada
de simbologia independentista.
També van
intentar fer-ho amb la Diada de Sant Jordi, i desaprofitant la inestimable oportunitat
que per la convivència podrien donar els intercanvis de llibres i roses, típics d’aquest
dia, van preferir pintar de groc la societat i, fins i tot, adequar amb total
menyspreu la llegenda del cavaller, la princesa i el drac al seu místic argumentari,
fent paral·lelismes obscens i adoctrinadors.
Als crèduls se’ls
hauria d’explicar que ni Sant Jordi era català, ni el drac representava a Espanya
ni la princesa era la Catalunya republicana (ja seria paradoxal!).
La realitat és que
la llegenda del Jorge, de la princesa i el drac és del 303, d’una regió de
Turquia, en una organització territorial del mon civilitzat que no té res a
veure amb l’actual, i per això Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Anglaterra, Portugal,
com també de la Comunitat Autònoma d’Aragó i Catalunya, per exemple, han pogut adoptar
Sant Jordi com a patró.
Segur que si en
comptes d’assumir i celebrar “patronatges” que provenen de victòries i derrotes
violentes i sagnants, com és el cas, assumíssim aquest el 23 d’abril com el proclamat per
la UNESCO Dia Internacional del Llibre, ens
mouríem en un estadi molt més educatiu i pedagògic, i amb molta més
rendibilitat futura.
Però no està
entre els seus objectius tendir ponts per a restablir unes normals relacions
socials ara internament deteriorades -com haguessin pogut demostrar retornant la
propietat de la Diada de Sant Jordi que han intentat furtar al conjunt de
catalans i catalanes-, doncs malauradament l’únic argument que els permet justificar
aquesta impunitat d’acció que segons diuen els hi dona un fals recolzament de la
ciutadania, és la confrontació.
Cap comentari:
Publica un comentari