dimecres, 18 d’abril de 2018

Catalunya: redefinir una normalitat transversal


Van utilitzar la transversalitat com a disfressa perquè el discurs independentista no frenés la participació en la movilització del 15-A, com podria ser el cas dels afiliats als sindicats de classe, i possiblement van aconseguir vèncer algunes reticències, encara que en molta menor mesura del que els convocants esperaven, doncs que una convocatòria transversal aconseguís reunir a 315000 persones, amb prou feines el 4% de la població, crec que és un pobre resultat alhora que preocupant.

Vull pensar que aquesta baixa participació és símptoma inequívoc del criteri objectiu que tenim els catalans, posant de manifest seriosos dubtes sobre la responsabilitat de la situació que patim a Catalunya, com de la poca o nul·la rendibilitat que tenen certes  accions que freguen la incoherència, per no dir el ridícul.

Aquest 15 d'abril, 315000 persones van sortir al carrer a reclamar i exigir el es desbloqueig de la situació política que patim, que es dugui a terme una investidura que permeti conformar el Govern en la Generalitat després del 21-D, que es cohesioni la societat, que es tendeixin ponts, que s'estableixin vies de diàleg, que es respecti la democràcia i que es recuperi el total autogovern amb la inaplicació del 155 de la Constitució.

Lo paradoxal, i jo m'atreviria a qualificar com a ridícul i insultant, és que al costat d'aquestes 315000 persones també estaven els que a les seves mans tenen la possibilitat i la responsabilitat de reconduir aquesta situació, doncs són els polítics independentistes els que l'han provocat, i per tant, els únics que tenen la solució o, com a mínim, els que han de donar el primer pas, si és que realment existeix la voluntat de tornar a una normalitat, que crec també s’ha de redefinir.

Però sospito que no és el diàleg i posterior negociació si cap, l'objectiu real que tenen els convocants de la mobilització i els polítics independentistes, sinó el manteniment de la tensió i la confrontació política i social com a única manera de la seva pròpia supervivència. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada