
Vull pensar que aquesta baixa
participació és símptoma inequívoc del criteri objectiu que tenim els catalans,
posant de manifest seriosos dubtes sobre la responsabilitat de la situació que
patim a Catalunya, com de la poca o nul·la rendibilitat que tenen certes accions que freguen la incoherència, per no
dir el ridícul.
Aquest 15 d'abril, 315000 persones
van sortir al carrer a reclamar i exigir el es desbloqueig de la situació
política que patim, que es dugui a terme una investidura que permeti conformar
el Govern en la Generalitat després del 21-D, que es cohesioni la societat, que
es tendeixin ponts, que s'estableixin vies de diàleg, que es respecti la
democràcia i que es recuperi el total autogovern amb la inaplicació del 155 de
la Constitució.
Lo paradoxal, i jo m'atreviria a
qualificar com a ridícul i insultant, és que al costat d'aquestes 315000
persones també estaven els que a les seves mans tenen la possibilitat i la
responsabilitat de reconduir aquesta situació, doncs són els polítics
independentistes els que l'han provocat, i per tant, els únics que tenen la
solució o, com a mínim, els que han de donar el primer pas, si és que realment
existeix la voluntat de tornar a una normalitat, que crec també s’ha de
redefinir.
Però sospito que no és el diàleg i
posterior negociació si cap, l'objectiu real que tenen els convocants de la
mobilització i els polítics independentistes, sinó el manteniment de la tensió
i la confrontació política i social com a única manera de la seva pròpia
supervivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada