“Superar la percepció històrica d’una ciutat que viu
d’esquena a mar, amb una solució que aporta un mirador estratègic, i que aporta
una transició entre mar, platja, sorra i carrer, que s’està implementant en
nombroses ciutats marítimes del món”. (#guixols)
Aquest és
principal argument amb el qual l'Equip de Govern Municipal justifica els 3
milions d'euros de les obres de Rius i Calvet; un projecte que no respon a un
Pla Integral del Passeig malgrat hipotecar el futur de tota la façana marítima,
motiu pel qual hauria d'haver comptat amb la complicitat ciutadana a través
d'un procés participatiu.
Com poden
atrevir-se a afirmar que Sant Feliu de Guíxols, capital de la Costa Brava, ha
viscut d'esquena al mar?
Però atenent al
fet que en aquesta afirmació reconeixen obeir a una profunda percepció
(profunda pel de històrica), com poden caure en el simplisme de corregir aquest
fet construint unes graderies a manera d'amfiteatre?
Com ocorre en
totes la ciutats, no seria més pràctic situar mobiliari urbà que permeti gaudir
d'un bon llibre, per exemple, mirant el mar?
Aquesta transició
a la qual al·ludeixen entre mar, sorra i carrer (?) no s’aconseguirà construint
aquest “mirador estratègic de ciment” en un punt molt concret, sinó actuant
sobre tota la façana marítima de la ciutat, evitant així que el passeig sigui
el mur de separació entre ciutat i mar, el que ha possibilitat que la meitat de
la longitud de la platja de Sant Feliu estigui concessionada i no pugui ser
utilitzada pels ciutadans.
Crec que si
l'estratègia es descobreix deixa de ser efectiva, per la qual cosa havent
qualificat aquest projecte com a estratègic, un pot arribar a entendre que el
Govern Municipal sigui reticent a desvetllar a quin santa estratègia obeeix
aquesta macro obra, que per 3 milions d'euros
convertirà una zona de la platja de Sant Feliu en un amfiteatre de
platja, que ens permetrà veure el mar.
Un mar que ja veiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada