El projecte de Rius i Calvet de SFG, simplement un disbarat

El Manel Mayor i jo coincidim en molts temes, sobretot en allò que fa referència al nostre Sant Feliu de Guíxols, doncs a tots dos ens fa mal Sant Feliu perquè l’estimem, i ens neguem a tancar els ulls envers actuacions que creiem un disbarat.

Em refereixo al projecte de Rius i Calvet, que el Govern Municipal qualifica d’estratègic malgrat no respon a cap reordenació integral de la façana marítima guixolenca, com seria lògic, que en Manel analitza des del seu blog personal i defineix com a faraònic, i que jo, des de la meva modesta opinió, ho trobo simplement com un sense sentit.

No m’agrada el projecte, ni el cost de l’obre, ni el presumpte resultat final que es veu a la simulació; crec que aquest projecte només respon als anhels mediàtics dels regidors de Govern i no a la visió que podríem tenir els ciutadans, doncs ningú ens ha preguntat què pensem al respecte. I és que el Govern Municipal obvia que estem parlant d’un indret rellevant i que qualsevol reestructuració en aquest punt afecta als veïns de tot la ciutat, residents o visitants, que mereixem es respecti la nostra opinió.

Estic segur que molts ciutadans de Sant Feliu no veiem una inversió de 3 milions d’euros en unes grades de ciment entre un edifici degradat com el Palm Beach i el Passeig del Mar a l’alçada de la Rambla Vidal, en absolut integrades a l’espai, i fent que una intervenció de tants diners es pugui convertir en un simple “pegat”, al no formar part d’un Pla Director integral de tota la façana marítima, que llavors sí seria estratègic.

Pensem que 3 milions d’euros, 500 milions de les antigues pessetes, són molts diners, que podrien destinar-se a altres necessitats col·lectives i no a una obra que, agradi o no el seu resultat físic final, crec que aporta molt poc a la ciutat, ans al contrari, hipoteca una important zona convertint-la en un entrebanc, i no en un necessari valor afegit.

És un pas obligat a/i d’un Institut (l’actual Govern ha perdut la possibilitat de canvi d’ubicació del centre educatiu); pas obligat de transport públic; pas obligat de veïns residents o visitants (guals i aparcaments); pas obligat per anar o venir de l’Ermita de Sant Elm (lloc de peregrinatge i de projecció cultural i turística, doncs te el valor de ser el lloc on la Costa Brava va agafar el seu nom); pas obligat del Trenet Turístic; pas obligat d’un Hotel de 4 estrelles; pas obligat per a  negocis de submarinisme; pas obligat per accedir al projecte hoteler del Panorama; pas obligat  d’un edifici d’apartaments turístics; pas obligat de...; etc.

Només cal imaginar-se el flux de trànsit rodat que generen aquests “passos obligats” i que l’Equip de Govern, amb la “sana intenció mediàtica” de dignificar l’espai (que no crec que sigui la millor paraula definitòria) diu tenir  la intenció de “pacificar la circulació”.

Doncs bé, ens haurien d’explicar com ho faran, doncs coneixent la zona només es pot contemplar una solució: eliminar el coll d’ampolla circulatori que hi ha fins el Palm Beach, restringint o prohibint el trànsit rodat, o fent-lo d’un sol sentit creant una via de circumval·lació, però que sigui com sigui representarà un increment del flux de vehicles molt significatiu a la zona del Camí de les Penyes com a pas obligat per accedir a aquesta zona, sense oblidar la sobre utilització de la Carretera de Tossa.

Perillosament la prova del cotó que ens permetrà valorar aquesta inversió la tindrem quan s’acabin les obres i no hi hagi possibilitat de reparació, rectificació i/o recuperació, el que és un majúscul disbarat.