L'important és el què i el com, no el qui

La veritat és que preocupa veure la baixa qualitat d'alguns polítics catalans i el pràcticament nul compromís que mostren amb la ciutadania, però sobretot entristeix comprovar el grau d'empatia que han aconseguit de la societat, que encara sent conscients que els importa un rave les nostres  inquietuds, preocupacions i problemes, seguim acceptant amb incomprensible estoïcisme que estiguin intentant únicament pactar prebendes personals i  cotes de poder.

Supediten les seves accions a el “qui?”, oblidant que són les respostes al “què?” i al “com?” les que estan obligats a donar a la ciutadania, interpretant de manera interessadament errònia que les seves ambicions, fruit de subordinades i derivades utòpiques, són també les dels ciutadans.

No entenen que són mers instruments al servei dels ciutadans i que la seva prioritat, amb independència de color i sigles, ha de ser trobar les necessàries coincidències per poder pactar polítiques reals i actives.

Perquè d'això es tracta, de pactar polítiques i no polítics, quelcom del que semblen ser incapaços,  demostrant simplement incompetència.