La veritat és que
preocupa veure la baixa qualitat d'alguns polítics catalans i el pràcticament nul
compromís que mostren amb la ciutadania, però sobretot entristeix comprovar el
grau d'empatia que han aconseguit de la societat, que encara sent conscients que
els importa un rave les nostres
inquietuds, preocupacions i problemes, seguim acceptant amb
incomprensible estoïcisme que estiguin intentant únicament pactar prebendes
personals i cotes de poder.
Supediten les
seves accions a el “qui?”, oblidant que són les respostes al “què?” i al “com?”
les que estan obligats a donar a la ciutadania, interpretant de manera
interessadament errònia que les seves ambicions, fruit de subordinades i
derivades utòpiques, són també les dels ciutadans.
No entenen que
són mers instruments al servei dels ciutadans i que la seva prioritat, amb
independència de color i sigles, ha de ser trobar les necessàries coincidències
per poder pactar polítiques reals i actives.
Perquè d'això es
tracta, de pactar polítiques i no polítics, quelcom del que semblen ser
incapaços, demostrant simplement
incompetència.
Cap comentari:
Publica un comentari