dijous, 30 de novembre de 2017

Pressupost SFG. Una mentida estructural


Entenc que un pressupost municipal ha de ser una eina viva i àgil, que fa visible el full de ruta del Govern Municipal, i que és el compromís que els gestors polítics adquireixen amb els ciutadans per administrar els seus diners.

Per això, les modificacions que en l'execució d'un pressupost es puguin produir durant el seu període d'execució no són qüestionables ni criticables, sempre que responguin a imprevists i no siguin estructurals prèvies a la seva aprovació; o sigui que en aquesta aprovació no es contemplin o es prevegin implícitament variacions pressupostàries.

A la vista del pressupost de Sant Feliu de Guíxols per a l'exercici 2018 aprovat fa uns dies, cal preguntar-se quan es produirà la primera modificació pressupostària, doncs igual que ha ocorregut des de 2015, les modificacions seran un element complementari del document aprovat, convertint-les en una acció estructural impròpia d'una gestió administrativa correcta.

La nul·la participació i publicitat del pressupost a la disposició de la ciutadania fa impossible una anàlisi del mateix, -encara que poso de manifest el meu interès de fer alguna comparativa amb el d'aquest any 2017-,  per la qual cosa no seré jo qui ara posi en dubte les informacions que anuncien un increment en apartats importants com a educació, joventut i acció social, encara que potser faltaria saber per a què.

Com també desconec -que intentaré comprovar si abans algun grup municipal no ho fa públic,- si l'omissió informativa que ha fet el Govern Municipal en relació a increments pressupostaris en Turisme i Polítiques d'Ocupació, per exemple, es deu a un oblit o al fet que es renunciïn a inversions destacables en aquests dos apartats, vitals per al desenvolupament de l'economia local.

Són el resum, anàlisi i informacions publicades en el butlletí que fa de portaveu del Govern Municipal #Guíxols, el que pot permetre a la ciutadania fer comentaris referents al pressupost, doncs l'ànsia de demostrar una bona administració dels diners públics i una bona gestió en el que denominen projectes de ciutat, fa que caiguin en l'absurd i que se'ls desmuntin algunes de les seves informacions. No vull deixar de destacar, i s'ha d'entendre, que ens trobem a l'últim pressupost "no electoral", i això mediatitza.

28.194.446 euros de pressupost, dels quals 3.244.292 es dediquen a inversions, entre els que s'han de comptabilitzar i calcular els denominats 5 projectes estratègics als quals es comprometia el Govern Municipal, i dels que únicament ha tallat la cinta inaugural al GuíxolsArena, que sembla oblidar és un projecte de govern anterior.

Vull pensar que ha estat un error d'aquest butlletí, i que els comptes no quadren per omissió, el que provocaria unes justificades modificacions del pressupost 2018, doncs en cas contrari seria ratificar que els compromisos amb la ciutadania que han adquirit no són més que fum o mentides fefaents.

Segons anuncien, la Façana Marítima Rius i Calvet s'executarà en 2018, amb un cost de gairebé 2.000.000 d'euros. Solament és necessari tirar d'hemeroteca per recordar que el compromís era iniciar les obres a final de 2017 amb un calendari no lesiu per als interessos turístics de la ciutat.

L'hemeroteca recorda que el denominat Parc Central, amb un cost de 2.000.000 d'euros, haurien d'iniciar-se al gener de 2018.

L'hemeroteca recorda que el Museu Thyssen, amb un cost de 6.000.000 d'euros serà una realitat en el 2020. Alguna partida hauria d'aparèixer al pressupost 2018!

L'hemeroteca recorda que l'aparcament de la Corxera, amb un cost de 9 o 10.000.000 d'euros s'adjudicarà en el 2018.

I l'hemeroteca recorda la recent idea, que comparteixo, de la necessitat de tenir una sala polivalent que, com a mínim, puja un milió d'euros.

Així, a grossa manera, estem parlant d'uns compromisos en inversió valorats en 20.000.000 d'euros que, segons recorda l'hemeroteca, se sufragaran amb recursos municipals propis, però que només una mica més de 3.000.000 estan reflectits al pressupost 2018.

Basar el govern en el eterisme els compromisos amb la ciutadania i en la mentida estructural, no crec que sigui la millor manera de gestionar.


diumenge, 26 de novembre de 2017

El whatsapp de la Policía Municiapl de Madrid

Reconozco que me molesta y me produce rechazo la gente que piensa como esos policías municipales de Madrid que, a través de un grupo de whatsapp, muestran un profundo sentimiento xenófobo, a la vez que una indiscriminada animadversión, inquina y malos deseos contra jefes, compañeros, políticos o periodistas, hasta el extremo de manifestar su coincidencia política con ideologías tan sangrantes como las del propio Hitler.

Cabría preguntarse si son los únicos que piensan de igual modo, y solo cabría responderse que no, pues al margen de estar cuestionando la manera de pensar llegando a hacerla punible (algo  realmente preocupante), solo es necesario hacer un recorrido por las redes sociales  para ver entradas y opiniones que defienden tesis similares a las de esos personajes.

De manera implícita o explícita se opina sobre emigrantes y refugiados, sobre enaltecimiento de figuras fascistas, sobre violencia de cualquier tipo, sobre las capacidades de políticos, sobre los daños o insultos que merece algún personaje público y/o privado, sobre amenazas generalizadas, sobre... ¡Y no pasa nada!

Preguntémonos también cuántas veces se ha deseado delante nuestro alguna desgracia hacia alguien al que se odia porque ha molestado, agredido o simplemente porque tiene ideas diferentes; o cuántas veces se ha deseado que se muera de hambre un político; o se ha deseado que exploten, por ejemplo, bancos con banqueros dentro; o deseado que venga "otro Franco" a poner orden; o deseado que alguien se pegue una "hostia" y que acabe sin dientes; o deseado que alguien acabe con las piernas rotas; o....

Yo estoy en varios grupos de whatsapp de todo tipo, y de alguno de ellos he huido porque las conversaciones virtuales que allí se producían no eran de mi agrado y, en algunos casos, eran parecidas a estas. Es tan sencillo como decidir no estar ni participar en según qué foros, pues desde el respeto a la libertad de pensamiento de cada persona, está la libertad de compartir espacio mental con ella.

Porque repito, creo que se está poniendo en tela de juicio la libertad de pensamiento, que aunque contenga miles de malos deseos (que para otros pueden ser buenos), no deja de ser la opinión de unos energúmenos que tienen la libertad de opinar lo que quieran, mientras esa opinión se vierta o "vomite" en la privacidad.

Otra cosa sería si esas manifestaciones se produjesen en un ámbito público donde, y también cuestionable, se podría discutir sobre la línea de la libertad de expresión, y nos iríamos a la incitación a la violencia que seguro sí sería punible.  

Creo que únicamente si ese grupo de whatsapp es una herramienta oficial de trabajo, sustentada y puesta a disposición de esos "penosos" agentes de la policía por el Ayuntamiento, para el desempeño de sus funciones, podría considerarse la existencia de algún tipo de falta; de otro modo, por muy policías locales que sean, se está elevando a la categoría de delito el derecho a pensar como cada uno quiera, y así es como actuaría el autor del Mein Kaft, al que esos personajes admiran.

dissabte, 25 de novembre de 2017

Escandalosa moció al Ple Municipal de BCN

I precisament són els que presenten la moció al Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona els que parlen d'escàndol quan, suposo que per amagar una actitud barroera i indigne que cap polític s'hauria de permetre, són ells els que escandalosament mostren una insensibilitat injustificable al utilitzar l'atemptat terrorista del 17-A per atacar a l'adversari i treure rèdit electoral.

Ja va ser patètic que la irresponsabilitat política provoqués un enfrontament de competència policial, llençant acusacions que als únics que podien "alimentar" eren als terroristes (que van ser els únics responsables), i traient  el protagonisme a les víctimes que ren els únics que mereixien tenir-lo; però continuen!

Ara els grups municipals de PdCAT i ERC a l'Ajuntament de Barcelona tornen a fer reviure aquell luctuós succés, i amb la mateixa manca de sensibilitat busquen culpables amb que atacar als tècnics antiterroristes, intentant deixar en evidència y pràcticament acusar al cossos de seguretat de l'Estat en contra dels de la policia catalana, i de retruc, acusar d'ineficàcia i demanar responsabilitats polítiques.

Que fa 4 o 5 anys el CNI tingués contactes amb d'ideòleg dels atemptats suposo que deu estar dins de la normalitat en la lluita antiterrorista, de la mateixa manera que des de Catalunya es va parlar dos dies abans del 17-A amb l'autor material de l'atropellament; i estic convençut que d'una banda i una altra hi han contactes i accions que han permès evitar altres assassinats.

Crec que ara no tocava reviure allò; crec que els 16 morts mereixen respecte i que no se'ls utilitzi; crec que hem d'ajudar a les famílies de morts i ferits a passar pàgina sense oblidar; crec que els polítics han de traslladar confiança a la ciutadania en que la seva seguretat està en bones mans;  i crec que totes les forces de seguretat de l'estat implicades en la lluita antiterrorista (Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Local), són dignes de reconeixement, i és indigne dubtar de la seva professionalitat i implicació, com va succeir ahir al Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Encara que rebenti haig de dir-ho: a la escandalosa i insensible moció presentada per PdCAT i recolzada per ERC, ahir no valien abstencions, només rebuig.

dimecres, 15 de novembre de 2017

SFG. Regidors, parleu del poble i només del poble

Sempre he sigut contrari a introduir elements de política no local al debat municipal, doncs és dedicar esforços a temes que no són pels que els ciutadans han escollit als seus representants.

Aquests dies estem observant que a moltes poblacions de Catalunya, una gestió conjunta portada a terme per regidors de diferents grups municipals és qüestionada, desencadenant un trencament de pactes de Govern amb excuses que no tenen res a veure amb els interessos pràctics  dels veïns.

A Sant Feliu el PdCAT demana que s'expulsi al Grup Municipal Socialista del Govern Municipal amb l'excusa, al meu entendre de poca o nul·la consistència, que el PSC ha recolzat l'aplicació del 155 i no ha condemnat l'empresonament del cessat govern de la Generalitat i dels líders d'OMNIUM i de l'ANC.

No entraré a discutir el que ha fet el PSC, però com a ciutadà interessat per la vida política puc dir que el PSC ha refusat el 155 i l'empresonament, ha apostat obertament pel diàleg, alhora que no creu en la independència i molt menys en la unilateralitat,  i ho dic perquè sense ser militant tinc plena coincidència amb aquesta postura.

I tampoc entraré a debatre ara si la gestió del Govern Municipal de Sant Feliu és bona o dolenta, doncs ja ho he fet el moltes ocasions i he preferit, com a ciutadà, simplement valorar accions o inaccions puntuals.

Crec que si un grup municipal demana que es reprovi i s'expulsi a una part d'un govern municipal, trencant-lo, ha de ser per qüestions de molt de pes i que afectin directament  als veïns de la població, el que em porta a concloure que la proposta del PdCat a Sant Feliu respon només al interès de crear inestabilitat, doncs pel que es desprèn de la petició d'expulsió del PSC que fan, no s'acompanya d'un oferiment a recolzar, encara que sigui puntualment, l'acció al grups de TotsXSF i ERC, que serien el que conformarien el Govern si el PSC fos expulsat.


No juguin amb l'estabilitat i parlin de poble!

SFG. Nau polivalent, enèsim projecte?

M'agrada que el Govern de la ciutat recuperi aquella idea en forma de nau polivalent, que per a mi era quasi una obsessió per considerar que la ciutat necessitava un espai com aquest.

I dic "recuperar" doncs quan el Pla Zapatero al 2009, l'avui Alcalde formava part d'aquell quatripartit que va tirar enrere la proposta de l'esmentada nau i va donar prioritat a altres projectes.

No sé si la visió serà la mateixa i si la instal·lació que es planteja podrà donar resposta a la polivalència que realment necessita la ciutat però, com a mínim, ens hem de felicitar d'unes intencions que esperem no quedin en un simple projecte.

I ho dic perquè a falta d'un any i mig per a la propera contesa electoral a nivell local, només podem dir que ens governa l'equip de les promeses a l'aire, doncs en més de dos anys i mig de que porten al capdavant de l'Ajuntament ni un sol projecte compromès a la campanya electoral al 2011 s'ha fet realitat, i els que durant aquesta legislatura han projectat i "venut", de moment són això, projectes.

Encara que sigui reiterar, la gran majoria de compromisos electorals i els que han adquirit durant aquests 30 mesos de "poder" es poden emmarcar en allò de "prometer hasta meter, y después de haber metido, nada de lo prometido".

No sé com ho faran, per en 18 mesos que falten per a finalitzar la legislatura, fer realitat aquests projectes, i que puguem veure acabat, entre d'altres,  l'aparcament (que ja no serà al passeig com estava "projectat"), el Museu Thyssen (que possiblement sigui un atemptat contra el Monestir), la remodelació del Passeig Rius i Calvet (sembla que qüestionat per l'Administració), la reurbanització de les rodalies de l'Asil Surís (projecte estrella del Govern), Institut o la nau polivalent, per exemple.

I ja no vull plantejar-me la qüestió econòmica doncs estem parlant, segons xifres que ha anat fent públiques el propi Equip de Govern, d'una inversió de més de 20 milions d'euros que sufragarà l'Ajuntament amb recursos propis, o sigui, una formidable despesa que haurem de pagar entre tots el ciutadans, i això només es pot entendre com una hipoteca ciutadana, o bé que l'Ajuntament s'ha fet amb una màquina de fer diners.

De tota manera, bé per la nau polivalent!