Dirà sí o dirà
no, però sigui quina sigui la resposta al Govern de l'Estat, en Carles
Puigdemont passarà a la historia com el President de la frustració doncs tant si reconeix que va proclamar la república
catalana com si no va fer-ho, tots aquells que hi creuen en ell i en aquest projecte
veuran truncades les seves expectatives.
Si la resposta és
no i el President es col·loca em el marc de la legalitat, els independentistes
que van justificar la marxa enrere del proppassat dia 10 lloant una magnífica i
intel·ligent estratègia d'en Puigdemont
quedaran realment decebuts i recuperaran el sentiment d'indignació del dimarts.
I si la resposta
és sí, donant així el vist i plau a què el Govern de l'Estat apliqui el 155, els
independentistes que creien que amb la declaració tot estava fet veuran amb
decepció que els han enganyat i que no era qüestió de prémer un simplement un
botó, aflorant també l'emprenyament.
Un còctel
realment explosiu aquest de la indignació, la decepció, l'emprenyament i la frustració, més quan la càrrega emocional
que es respira a l'ambient es veurà incrementada per la inconsciència d'aquells
polítics que conviden a traslladar la lluita al carrer, amb l'objectiu d'amagar
la seva irresponsabilitat, alimentant un
odi injustificat entre ciutadans.
Només fa falta
donar un cop d'ull a les xarxes socials per adonar-se que el nivell de
bel·ligerància verbal ha crescut de
manera exponencial, i que allò que podrien ser debats d'arguments s'han
convertit en desqualificacions personals i col·lectives entre dos bàndols molts
definits, llançant-se acusacions i atacs que per sort avui són virtuals.
Com els ciutadans
no prenguem consciència de que els culpables estan el la Generalitat i en la
Moncloa, ens farem mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada