diumenge, 15 d’octubre de 2017

Em preocupa la frustració

Dirà sí o dirà no, però sigui quina sigui la resposta al Govern de l'Estat, en Carles Puigdemont passarà a la historia com el President de la frustració doncs  tant si reconeix que va proclamar la república catalana com si no va fer-ho, tots aquells que hi creuen en ell i en aquest projecte veuran truncades les seves expectatives.

Si la resposta és no i el President es col·loca em el marc de la legalitat, els independentistes que van justificar la marxa enrere del proppassat dia 10 lloant una magnífica i intel·ligent estratègia  d'en Puigdemont quedaran realment decebuts i recuperaran el sentiment d'indignació del dimarts.

I si la resposta és sí, donant així  el vist i plau  a què el Govern de l'Estat apliqui el 155, els independentistes que creien que amb la declaració tot estava fet veuran amb decepció que els han enganyat i que no era qüestió de prémer un simplement un botó,  aflorant també l'emprenyament.

Un còctel realment explosiu aquest de la indignació, la decepció, l'emprenyament i  la frustració, més quan la càrrega emocional que es respira a l'ambient es veurà incrementada per la inconsciència d'aquells polítics que conviden a traslladar la lluita al carrer, amb l'objectiu d'amagar la seva  irresponsabilitat, alimentant un odi injustificat entre ciutadans.

Només fa falta donar un cop d'ull a les xarxes socials per adonar-se que el nivell de bel·ligerància verbal  ha crescut de manera exponencial, i que allò que podrien ser debats d'arguments s'han convertit en desqualificacions personals i col·lectives entre dos bàndols molts definits, llançant-se acusacions i atacs que per sort avui són virtuals.

Com els ciutadans no prenguem consciència de que els culpables estan el la Generalitat i en la Moncloa, ens farem mal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada