dimecres, 18 d’octubre de 2017

Adiós UGT. Bien, casi!

Reconozco que ayer tenía previsto hacer efectiva mi renuncia a la militancia de la Unión General de Trabajadores, pero después de ver con mucha perspectiva lo que está sucediendo, he llegado a la conclusión que dilapidar prácticamente toda una vida laboral dedicada a la defensa de los derechos de los trabajadores y trabajadoras sería traicionar mis principios, así como también traicionar a todos aquellos con los que he colaborado durante todos estos años, entre ellos mi familia.

Pero no quiero dejar de hacer públicos mis desazones y mi decepción, y por qué no?, indignación por la manera de actuar que tiene la UGT de Catalunya, alejándose cada vez más de aquel sindicato que a partir del 1990 afrontó un proceso de modernización estructural que pasaba por hacer realidad el pluralismo y la autonomía desancorándose de débitos partidistas que podían mediatizar la acción sindical e incluso, un freno para la afiliación de según qué militancias políticas, pues ser trabajador en activo o parado, autónomo o pensionista era el único condicionante para formar parte de la familia ugetista.

Ser militante del PSC, de CiU, de ERC, de IC o del PP, o como podría ser ahora de C's o CSQP, podía tener tanta importancia como ser seguidor del Barça, del Espanyol o ahora del Girona, siempre y cuando el militante respetara los principios de la Unión General de Trabajadores.

Un sindicato de clase, de orientación socialista, autónomo y nacional. Un sindicato democrático, solidario y participativo. Un sindicato arraigado en el territorio y al tejido económico de Cataluña. Un sindicato plural y representativo de la diversidad sociocultural. Un sindicato internacionalista.

Desgraciadamente la UGT de Cataluña, que se había convertido en un referente para todas las organizaciones territoriales y de industria que forman parte de la Confederación en la lucha moderna por los derechos de los trabajadores, ahora parece una organización que va a remolque de las circunstancias políticas de Catalunya, renunciando a casi todos sus principios que antes mencionaba.

Sólo es necesario ver las últimas declaraciones y decisiones explícitas e implícitas de los dirigentes de la UGT de Catalunya, ubicando a la organización en tesis defendidas por el nacionalismo y el independentismo catalán como opción política, rompiendo el principio de pluralidad, de diversidad y de autonomía sindical, que muchos de los ugetistas sabemos que costó mucho conseguir.

Y que nadie quiera vender que la UGT se ha posicionado para defender la participación democrática a través de aquello que definen como "derecho a decidir" (esto ya lo defendíamos muchos ugetistas desde el diálogo hace años), y que se vehiculará mediante un referéndum, posición que no tendría más discusión si de manera torticera no se olvidaran de mencionar que hablan de un referéndum de autodeterminación y de independencia, convirtiendo este posicionamiento en una opción política refrendada sólo por una parte de la militancia y que sale del ámbito laboral.

Cómo también era una opción política la participación en aquel simulacro de referéndum el 1 de octubre, y que la UGT de Catalunya como organización avaló, en aras de la democracia. Estaba la UGT de Catalunya insinuando que yo, por defender la participación en un referéndum pactado y legal, que no era este, no soy demócrata?. O estaba diciendo la UGT que los catalanes no independentistas ni partidarios de la autodeterminación y que entendemos el ejercicio de la democracia desde la legalidad y el estado de derecho no merecemos ser militantes de la UGT?

Y con los mismos argumentos podemos tratar la decisión de la UGT de Catalunya de formar parte de una mesa que defiende la autodeterminación para conseguir la independencia, escondiéndose detrás la reivindicación sobre dignidad de las instituciones catalanas, despreciando a la justicia al obviar que eran intervenciones judiciales las que provocaron los registros de estas instituciones.

Que la UGT invite como organización a la participación en la parada del día 3 también escudándose en la dignidad del pueblo, poniendo en peligro el derecho a la huelga, intentando confundir de manera ridícula este derecho con una parada, es simplemente indignante e incomprensible.

Qué derecho tenía la UGT a colaborar el día 3 con la paralización del país y los servicios públicos, perjudicando a muchos y muchos catalanes?. Asumirá la UGT el coste colectivo y personal? 

Y qué sentido tiene que la UGT, como organización, juzgue si la decisión judicial de encarcelar a dos personas por sedición merece el rechazo, invitando a los trabajadores a la movilización general en un tema político. A mí que el Secretario General de la UGT de Catalunya hable a nivel personal me parece magnífico, y si a alguien le merece confianza su análisis sobre el tema porque cree que tiene suficientes conocimientos judiciales como para afirmar que la decisión de la jueza no se ajusta a derecho, que lo siga. Pero cómo UGT, no tiene ningún derecho a posicionarme ni a hablar por mí.

Lo que tiene que hacer la UGT de Catalunya, en el contexto complejo y complicado que estamos viviendo en Catalunya, es preocuparse del efecto que esta situación tendrá sobre los trabajadores, y no minimizar el efecto que tendrá la fuga de empresas, como ayer se declaraba a una cadena de televisión, haciendo incluso ridículas comparativas de crecimiento económico basadas en datos del mes de agosto.

Pero bien, a pesar de mi decepción e indignación, continuaré militando en la UGT por voluntad propia, poniendo de manifiesto mi convicción que la UGT de Catalunya necesita un cambio de rumbo urgente, o veremos como irán desapareciendo los principios que tenemos arraigados los ugetistas.               




Adéu UGT. Bé, quasi!

Reconec que ahir tenia previst fer efectiva la meva renúncia a la militància de la Unió General de Treballadors, però després de veure amb molta perspectiva el que està succeint, he arribat a la conclusió que dilapidar pràcticament tota una vida laboral dedicada a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores seria trair els meus principis, així com també trair a tots aquells amb els que he col·laborat durant tots aquests anys, entre ells la meva família.

Però no vull deixar de fer públics els meus neguits i la meva decepció, i per què no?, indignació per la manera d'actuar que té la UGT de Catalunya, allunyant-se cada cop més d'aquell sindicat que a partir del 1990 va afrontar un procés de modernització estructural que passava per fer realitat el pluralisme i l'autonomia, desancorant-se de dèbits partidistes que podien mediatitzar l'acció sindical i, fins i tot, un fre per a l'afiliació de segons quines militàncies polítiques, doncs ser treballador en actiu o aturat, autònom o pensionista era el únic condicionant per a formar part de la família ugetista.

Ser militant del PSC, de CiU, d'ERC, d'IC o del PP, o com podria ser ara de C's o CSQP, podia tenir tanta importància com ser seguidor del Barça, de l'Espanyol o ara del Girona, sempre i quan el militant respectés els principis de la Unió General de Treballadors.

Un sindicat de classe, d’orientació socialista, autònom i nacional. Un sindicat democràtic, solidari i participatiu. Un sindicat arrelat al territori i al teixit econòmic de Catalunya. Un sindicat plural i representatiu de la diversitat sociocultural. Un sindicat internacionalista.

Malauradament la UGT de Catalunya, que s'havia convertit en un referent per a totes les organitzacions territorials i d'indústria que formen part de la Confederació en la lluita moderna pels drets dels treballadors, ara sembla una organització que va a remolc de les circumstàncies polítiques de Catalunya, renunciant a quasi tots els seus principis que abans  esmentava.

Només és necessari veure les últimes declaracions i decisions explícites i implícites dels dirigents de la UGT de Catalunya, ubicant a la organització en tesis defensades pel nacionalisme i el independentisme català  com opció política, trencant el principi de pluralitat, de diversitat i d'autonomia sindical, que molts dels ugetistes sabem que va costar molt aconseguir.

I que ningú vulgui vendre que la UGT s'ha posicionat per a defensar la participació democràtica a través d'allò que defineixen com "dret a decidir" (això ja ho defensàvem molts ugetistes des del diàleg fa anys), i que es vehicularà mitjançant un referèndum, posició que no tindria més discussió si de manera torticera no s'oblidessin de dir que parlen d'un referèndum d'autodeterminació i d'independència, convertint aquest posicionament en una opció política referendada només per una part de la militància i que surt de l'àmbit laboral.

Com també era una opció política la participació en aquell simulacre de referèndum l'1 d'octubre, i que la UGT de Catalunya com organització va avalar, en ares de la democràcia. Estava la UGT de Catalunya insinuant que jo, per defensar la participació en un referèndum pactat i legal, que no era aquest, no soc demòcrata? O estava dient la UGT que els catalans no independentistes ni partidaris de l'autodeterminació i que entenem l'exercici de la democràcia des de la legalitat i l'estat de dret no mereixem ser militants de la UGT?

I amb els mateixos arguments podem tractar la decisió de la UGT de Catalunya de formar part d'una taula que defensa l'autodeterminació per aconseguir la independència, amagant-se rere la reivindicació sobre dignitat de les institucions catalanes, menyspreant la justícia a l'obviar que eren intervencions judicials les que van provocar els registres d'aquestes institucions.

Que la UGT convidi com organització a la participació en l'aturada del dia 3 també escudant-se en la dignitat del poble, posant en perill el dret a la vaga, intentant confondre de manera ridícula aquest dret amb una aturada, és simplement indignant i incomprensible.

Quin dret tenia la UGT a col·laborar el dia 3 amb la paralització del país i els serveis públics, perjudicant a molts i molts catalans?. Assumirà el cost col·lectiu i personal? 

I quin sentit té que la UGT, com organització, jutgi si la decisió judicial d'empresonar a dues persones per sedició mereix el rebuig, convidant als treballadors a la mobilització general en aquest tema, que és polític. A mi que el Secretari General de la UGT de Catalunya parli a nivell personal em sembla magnífic, i si algú li fa confiança en la seva anàlisi sobre el tema perquè creu que té prou coneixements judicials com per afirmar que la decisió de la jutgessa no s'ajusta a dret, que el segueixi. Però com UGT, no té cap dret a posicionar-me ni a parlar per mi.

El que ha de fer la UGT de Catalunya, en el context complex i complicat que estem vivint a Catalunya, és preocupar-se de l'efecte que aquesta situació tindrà envers els treballadors, i no minimitzar l'efecte que tindrà la fugida d'empreses, com ahir es declarava a una cadena de televisió, fent fins i tot ridícules comparatives de creixement econòmic basades en dades del mes d'agost.

Però bé, malgrat el meu desencís i la indignació, continuaré militant en la UGT per voluntat pròpia, posant de manifest la meva creença que la UGT de Catalunya necessita un canvi de rumb urgent, o veurem com aniran desapareixent els principis que tenim arrelats els ugetistes.

2 comentaris:

  1. Juanjo, completamente de acuerdo con tu escrito, yo deje de militar activamente el día que me jubile, después de estar mas de 35 años afiliado y donde estuvieron afiliados mi mujer y mis hijos, pero esta no es la UGT que yo representaba en mi puesto de trabajo y en las asambleas que di por muchos centros de trabajo de Catalunya, ya que estaba en la sección sindical de Correos, solo deseo que algún día se recuperen la sangre socialista que siempre corrió por UGT.

    ResponElimina