No era la meva
opció, ni ho és, ni molt possiblement ho sigui mai, però si tal com es preveia
els resultats de l’1-O donaven com a resultat un recolzament molt majoritari de
la societat catalana a les tesis independentistes, m’hauria de plantejar la
possibilitat que en un futur menys o menys llunyà fos realitat allò de la
construcció d’un nou país, i que només seria possible amb el concurs de tots
els ciutadans i ciutadanes. Jo inclusivament.
Però no ha sigut
així, i prenent com a referència el cens del 2016, ahir un exigu 38% d’aquell
cens ha votat SÍ a la independència de Catalunya y a la construcció d’una república
catalana, i quasi dos terços del cens a
les altres quatre opcions (NO, BLANC, NUL o ABSTENCIÓ).
La veritat és que
el 90 % com el Govern de la Generalitat ha venut com a resultat de la consulta
i que els mitjans de comunicació han comprat com a titular, dona a entendre una
realitat que no és i que porta a engany, si no va acompanyada de moltes
derivades que justifiquin afrontar la construcció d’un nou estat amb un 38 %
del cens que, al meu entendre, és molt atrevit, temerari i, a la meva modesta
opinió, un procés abocat al fracàs.
Però no es pot
obviar que és un resultat prou significatiu, i que obliga al Govern de l’Estat
a reconèixer la necessitat de parlar de Catalunya però, sobretot, amb Catalunya;
però també obliga al Govern de la Generalitat a parlar d’Espanya però,
sobretot, amb Espanya; i amb la voluntat de negociar sense condicions prèvies per
a conquerir un acord en benefici de tothom.
És igual com es
faci el càlcul del resultat i la interpretació que facis, doncs al final el 90
% d’X o 38 % d’Y és lo mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada