1-O. Al final el 90% d'X o el 38% d'Y tenen la mateixa força

No era la meva opció, ni ho és, ni molt possiblement ho sigui mai, però si tal com es preveia els resultats de l’1-O donaven com a resultat un recolzament molt majoritari de la societat catalana a les tesis independentistes, m’hauria de plantejar la possibilitat que en un futur menys o menys llunyà fos realitat allò de la construcció d’un nou país, i que només seria possible amb el concurs de tots els ciutadans i ciutadanes. Jo inclusivament.

Però no ha sigut així, i prenent com a referència el cens del 2016, ahir un exigu 38% d’aquell cens ha votat SÍ a la independència de Catalunya y a la construcció d’una república catalana,  i quasi dos terços del cens a les altres quatre opcions (NO, BLANC, NUL o ABSTENCIÓ).

La veritat és que el 90 % com el Govern de la Generalitat ha venut com a resultat de la consulta i que els mitjans de comunicació han comprat com a titular, dona a entendre una realitat que no és i que porta a engany, si no va acompanyada de moltes derivades que justifiquin afrontar la construcció d’un nou estat amb un 38 % del cens que, al meu entendre, és molt atrevit, temerari i, a la meva modesta opinió, un procés abocat al fracàs.

Però no es pot obviar que és un resultat prou significatiu, i que obliga al Govern de l’Estat a reconèixer la necessitat de parlar de Catalunya però, sobretot, amb Catalunya; però també obliga al Govern de la Generalitat a parlar d’Espanya però, sobretot, amb Espanya; i amb la voluntat de negociar sense condicions prèvies per a conquerir un acord en benefici de tothom.

És igual com es faci el càlcul del resultat i la interpretació que facis, doncs al final el 90 % d’X o 38 % d’Y és lo mateix.