dimarts, 12 de setembre de 2017

Rajoy, Puigdemont, ¡Tenim un problema!

Guerra de xifres i valoracions subjectives des de la objectivitat de qui les fa però que, malauradament, es queden en una anàlisi superficial amb la clara intenció de no entrar en la profunditat del problema.

Perquè tenim un problema (i ho dic en primera persona del plural del present indicatiu, i no en tercera persona del plural), perquè el problema el “tenim” i no només el “tenen” els altres.

I aquí no hi ha manuals per a solucionar-ho, com tenien els de Houston per afrontat aquella situació de la nau Apol·lo-13, sinó que aquí només es pot fer valdre el sentit comú i la voluntat per a tornar a ”aterrar” i mesurar quina és la veritable i crua realitat, que no és altra que ahir vas sortir al carrer un milió de persones cridant al uníson que volen la independència de Catalunya. I això són molts ciutadans!

Que la xifra d’assistents ha baixat en comparació a altres diades, és cert. Però és molta gent!

Que això és significatiu i que podria deixar entreveure una baixada del interès general per la reivindicació del independentisme, és cert. Però és molta gent!   

Que un milió de catalans no és un gran percentatge en comparació amb els 7.500.000 de ciutadans de Catalunya, és cert. Però és molta gent!

I que tots aquests ciutadans tenen el dret a expressar les seves inquietuds és cert -encara que l’assistència a la manifestació d’ahir sigui un 10,3 % de la població global de Catalunya-, com també és cert que qui té la majoria té l’obligació de ser permeable i obrir-se a trobar punts en comú per a solucionar un problema, sempre des del diàleg i amb una clara i franca voluntat negociadora, però que que ara per ara no tenen cap de les parts.

Uns han d’entendre que un milió de persones és molta gent, però els altres també han de ser conscients que malgrat ser molta gent, un milió de persones assistents a una manifestació no representen en l’actualitat cap majoria social que seria necessària per a plantejar-se seriosament la legitimació del trencament d’un estat.

La conclusió només és una: o els ciutadans els obliguem a posar-se les piles i a dialogar sense posicions preconcebudes i des del convenciment de que s’ha de prioritzar la convivència, o no aconseguirem aturar aquesta espiral de tensió creixent a la que ens estan abocant.

Rajoy, Puigdemont, tenim un problema!, i només la lògica i la voluntat pot solucionar-ho.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada