Guerra de xifres
i valoracions subjectives des de la objectivitat de qui les fa però que, malauradament,
es queden en una anàlisi superficial amb la clara intenció de no entrar en la profunditat
del problema.
Perquè tenim un
problema (i ho dic en primera persona del plural del present indicatiu, i no en
tercera persona del plural), perquè el problema el “tenim” i no només el “tenen”
els altres.
I aquí no hi ha manuals
per a solucionar-ho, com tenien els de Houston per afrontat aquella situació de
la nau Apol·lo-13, sinó que aquí només es pot fer valdre el sentit comú i la
voluntat per a tornar a ”aterrar” i mesurar quina és la veritable i crua
realitat, que no és altra que ahir vas sortir al carrer un milió de persones
cridant al uníson que volen la independència de Catalunya. I això són molts
ciutadans!
Que la xifra d’assistents
ha baixat en comparació a altres diades, és cert. Però és molta gent!
Que això és
significatiu i que podria deixar entreveure una baixada del interès general per
la reivindicació del independentisme, és cert. Però és molta gent!
Que un milió de
catalans no és un gran percentatge en comparació amb els 7.500.000 de ciutadans
de Catalunya, és cert. Però és molta gent!
I que tots
aquests ciutadans tenen el dret a expressar les seves inquietuds és cert -encara
que l’assistència a la manifestació d’ahir sigui un 10,3 % de la població global
de Catalunya-, com també és cert que qui té la majoria té l’obligació de ser
permeable i obrir-se a trobar punts en comú per a solucionar un problema, sempre
des del diàleg i amb una clara i franca voluntat negociadora, però que que ara
per ara no tenen cap de les parts.
Uns han d’entendre
que un milió de persones és molta gent, però els altres també han de ser conscients
que malgrat ser molta gent, un milió de persones assistents a una manifestació no
representen en l’actualitat cap majoria social que seria necessària per a
plantejar-se seriosament la legitimació del trencament d’un estat.
La conclusió només
és una: o els ciutadans els obliguem a posar-se les piles i a dialogar sense posicions
preconcebudes i des del convenciment de que s’ha de prioritzar la convivència,
o no aconseguirem aturar aquesta espiral de tensió creixent a la que ens estan abocant.
Rajoy,
Puigdemont, tenim un problema!, i només la lògica i la voluntat pot
solucionar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada