Podem afirmar amb orgull que
Catalunya és capdavantera i referent d’Espanya en molts àmbits i, tal com
alguns diuen, Catalunya és motor d’Espanya social i econòmicament, i per això,
en el context actual, Espanya té una gran dependència de Catalunya per a
continuar consolidant el seu creixement.
Però si és cert que Catalunya avui
genera dependència a Espanya i actua com motor, un hauria de tocar amb el peus
a terra i preguntar-se de qui seria capdavantera si fos un país independent, doncs
si és referent d’Espanya és simplement perquè és part d’Espanya en el context
actual.
A mi m’agrada posar com exemple la particular
situació geogràfica de Catalunya i l’activitat industrial, preguntant-me en
primer lloc si aquestes industries ubicades a Catalunya, o amb intenció de fer-ho,
ho fan a Catalunya perquè sí, o ho fan a Catalunya perquè és part d’Espanya?
I aquí no val dir que no passa res,
i que el context econòmic i social no té importància, al·legant que cap empresa renunciarà a un mercat de
7.500.000 de consumidors. Clar que algú obvia que a l’altra part de la futura frontera Catalunya-Espanya
hi ha un mercat de 41 milions de persones, al que les empreses ubicades a
Catalunya hauran d’exportar els seus productes, amb el que això representa de
costos afegits. No és lògic pensar que hi haurà deslocalització empresarial?
Catalunya té una importància
estratègica perquè és un pas quasi natural entre Espanya i la resta d’Europa, però
no podem oblidar que Espanya és el pas obligat entre Àfrica i Europa. Si
Catalunya no fos part d’Espanya, es podrien habilitar vies alternatives
Europa-Àfrica per evitar un país com Catalunya, que no formarà part de la UE?
Si parlem d’infraestructures
ferroviàries, Canfranc és alternativa? Sembla que sí, i aixòt permet arribar a
la conclusió, doncs està dins de la lògica, que malgrat ser el Corredor de la
Mediterrània la solució més senzilla, Espanya no volgués invertir un euro en un
país estranger com seria Catalunya, i optés per una via diferent.
Serien un problema les connexions
viàries per carretera? Avui en dia les distàncies són importants, encara que
tots hem de ser conscients que ja no són un element dissuasori de mobilitat. Si
ja des de Catalunya ens queixem de les autopistes catalanes , per exemple, i en
canvi el Govern de la Generalitat ens diu que serà impossible treure els
peatges, em sembla que el flux de trànsit a Catalunya pot arribar a baixar
ostensiblement.
I els aeroports? Catalunya té 4
aeroports comercials en una superfícies relativament petita, i que no només es
nodreixen de passatgers amb origen o destí final a ciutats catalanes. Incidiria
la competència amb aeroports també molt propers, per exemple Saragossa? Fins i
tot no hi hauria interès en revifar el fins ara nyap de l’Aeroport de Castelló.
Si parlem d’instal·lacions portuàries,
essent lògic que hi hagin empreses que optin per deslocalitzar-se tal i com ha anunciat la patronal, es pot
preveure que el hinterland dels ports de Barcelona i Tarragona es redueixi en
benefici de ports com València o Castelló?
La disjuntiva no pot ser una altra,
o negociar crear un context polític, econòmic i social que permeti una
Catalunya motor i referent d’Espanya, per ser part d’Espanya, o una Catalunya ancorada
en ella mateixa que trigarà molt a tornar a ser “rica i plena”
Cap comentari:
Publica un comentari