A Catalunya s'ha de crear un nou context

Podem afirmar amb orgull que Catalunya és capdavantera i referent d’Espanya en molts àmbits i, tal com alguns diuen, Catalunya és motor d’Espanya social i econòmicament, i per això, en el context actual, Espanya té una gran dependència de Catalunya per a continuar consolidant el seu creixement. 

Però si és cert que Catalunya avui genera dependència a Espanya i actua com motor, un hauria de tocar amb el peus a terra i preguntar-se de qui seria capdavantera si fos un país independent, doncs si és referent d’Espanya és simplement perquè és part d’Espanya en el context actual.

A mi m’agrada posar com exemple la particular situació geogràfica de Catalunya i l’activitat industrial, preguntant-me en primer lloc si aquestes industries ubicades a Catalunya, o amb intenció de fer-ho, ho fan a Catalunya perquè sí, o ho fan a Catalunya perquè és part d’Espanya?

I aquí no val dir que no passa res, i que el context econòmic i social no té importància, al·legant  que cap empresa renunciarà a un mercat de 7.500.000 de consumidors. Clar que algú obvia  que a l’altra part de la futura frontera Catalunya-Espanya hi ha un mercat de 41 milions de persones, al que les empreses ubicades a Catalunya hauran d’exportar els seus productes, amb el que això representa de costos afegits. No és lògic pensar que hi haurà deslocalització empresarial?

Catalunya té una importància estratègica perquè és un pas quasi natural entre Espanya i la resta d’Europa, però no podem oblidar que Espanya és el pas obligat entre Àfrica i Europa. Si Catalunya no fos part d’Espanya, es podrien habilitar vies alternatives Europa-Àfrica per evitar un país com Catalunya, que no formarà part de la UE?

Si parlem d’infraestructures ferroviàries, Canfranc és alternativa? Sembla que sí, i aixòt permet arribar a la conclusió, doncs està dins de la lògica, que malgrat ser el Corredor de la Mediterrània la solució més senzilla, Espanya no volgués invertir un euro en un país estranger com seria Catalunya, i optés per una via diferent.

Serien un problema les connexions viàries per carretera? Avui en dia les distàncies són importants, encara que tots hem de ser conscients que ja no són un element dissuasori de mobilitat. Si ja des de Catalunya ens queixem de les autopistes catalanes , per exemple, i en canvi el Govern de la Generalitat ens diu que serà impossible treure els peatges, em sembla que el flux de trànsit a Catalunya pot arribar a baixar ostensiblement.

I els aeroports? Catalunya té 4 aeroports comercials en una superfícies relativament petita, i que no només es nodreixen de passatgers amb origen o destí final a ciutats catalanes. Incidiria la competència amb aeroports també molt propers, per exemple Saragossa? Fins i tot no hi hauria interès en revifar el fins ara nyap de l’Aeroport de Castelló.

Si parlem d’instal·lacions portuàries, essent lògic que hi hagin empreses que optin per deslocalitzar-se  tal i com ha anunciat la patronal, es pot preveure que el hinterland dels ports de Barcelona i Tarragona es redueixi en benefici de ports com València o Castelló?

La disjuntiva no pot ser una altra, o negociar crear un context polític, econòmic i social que permeti una Catalunya motor i referent d’Espanya, per ser part d’Espanya, o una Catalunya ancorada en ella mateixa que trigarà molt a tornar a ser “rica i plena”