divendres, 11 d’agost de 2017

Malaptesa en la mediació de la Generalitat

Entenc la frustració del mediador quan la seva intervenció en un conflicte no es tradueix en un acord, però és un dels resultats probables en qualsevol acte de mediació que  no té per què llegir-se com un fracàs, si no s’ha volgut assumir un protagonisme que només correspon a les parts.

Això li ha succeït a la Generalitat de Catalunya en el conflicte laboral de l’empresa EULEN a l’aeroport del Prat, on s’ha erigit com a part oblidant que la seva tasca era únicament ajudar a les parts -treballadors i empresa-, a arribar un acord.

Jo, que m’he dedicat molts anys (i encara dedico part del meu temps) a conciliar, mediar i negociar en conflictes laborals i organitzatius, puc dir que no hi ha cap manual que un mediador pugui seguir per a desenvolupar aquesta tasca i que garanteixi l’èxit, malgrat aquells conceptes superficials i genèrics d’actituds personals (i no sempre!), doncs cada conflicte mereix un tractament diferent.

Per això, quan he donat alguna xerrada o classe experimental sobre mediació, sempre he defensat que en cap cas un mediador pot ser part d’un conflicte, simplement ha d’actuar com aquell actor secundari que en un film és el fil argumental del guió entre tots els protagonistes, del que ningú recorda el nom, però que sense ell l’obra no podria aspirar a cap reconeixement públic i que, per descomptat sap que no sortirà a l’escenari a recollir cap premi.

En aquet cas la Generalitat, crec que perseguint un protagonisme polític aliè a un conflicte laboral, ha sobrepassat les seves competències i ha caigut en allò que mai hauria de fer un Departament de Treball: prendre partit i utilitzant les acusacions com argument.

O sigui, que amagant interessos espuris relacionats amb el procés independentista, la Generalitat va assolir el rol de protagonista, començant per acusar al Govern espanyol, desprès a AENA, a EULEN, als treballadors i, finalment, al Comitè de vaga, convertint-se en part del problema i no en un element actiu de la solució.

Fins i tot es va cometre la malaptesa de vendre una proposta i un acord, cometent una de les errades més grans en la que pot caure un mediador, que és parlar i fer públiques postures de les parts, quan per a garantir l’èxit en qualsevol mediació en un conflicte els acords s’han de presentar i capitalitzar conjuntament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada