dimarts, 8 d’agost de 2017

La sobirania des de la relativitat

Tot és relatiu, i més que el context general d’una situació específica és la percepció personal i particular del moment en el que es produeix, qui pot determinar la nostra realitat.

Avui m’he despertat mirant la projecció del rellotge despertador al sostre marcant les 2 59 o les 6 52, i és que sense olleres no distingia els dos puntets que parpellegen separant hores i minuts.

A més, la persiana baixada no deixava passar ni un raig de llum que em permetés intuir si era nit tancada o ja era matinada, o sigui que des del silenci a l’habitació -fins i tot portava taps a les oïdes per no sentir el desmuntatge de les atraccions- i la esmentada foscor, podia decidir si eren les 2:59 o les 6:52, i així tancar els ulls i continuar dormint o bé aixecar-me i començar l’activitat del dia.

El context tenia molt poca importància, doncs al no conèixer la realitat depenia de la meva percepció i en tot cas, que no era el cas!, de si tenia son o no.

Tot era relatiu, i aquesta relativitat només podia eliminar-la si em posava les olleres i em fixava en els dos puntets parpellejants, o deixava passar un minut i em posava en un context diferent però real, doncs la projecció horària després de 60 segons, no deixaria lloc a cap dubte; si eren les 2:59 serien les 3:00, o si eren les 6:52 serien les 6:53, i en tots dos casos encara que giréssim els guarismes 180º, el resultat ja seria el real.

Una efímera relativitat que podria durar com a màxim 60 segons fins, o bé una relativitat que duraria el temps per a qu un factor extern em fes posar els peus a terra, amb el risc d’haver perdut com a mínim 3 hores 53 minuts, si en aquell moment eren les 2:59.

Això podria ser una reflexió interna, quasi intimista, doncs les conseqüències m’afectarien a mi principalment, però llegint avui la premsa he arribat a la conclusió de la relativitat dels dirigents del moviment sobiranista a Catalunya que com jo aquesta nit, sembla es mouen en una habitació a les fosques, relativitzant la realitat per no “posar-se les olleres” o negant-se a “esperar els 60 segons”, optant per tancar els ulls i desaprofitar un temps preciós d’activitat, però sent conscients de quina és la realitat present i futura, i intentant convèncer no tan sols als que consideren els seus fidels, sinó a aquells que ens neguem a ser manipulats o enganyats.

I com és bo que cadascú tregui les seves conclusions, crec que s’han d’analitzar les notícies des de la fredor:

Dia 1-O, referèndum per la independència com, segons diuen, obeint el mandat democràtic de la sobirania popular. Però el que és curiós es que el dia 1 d’octubre, segons el full de ruta anunciat, ja estaran en tràmit o en vigor les lleis que permetran la “desconnexió amb Espanya” i una DIU (Declaració Unilateral de Independència). Si és així, per a què coi hem de votar, si sigui el que sigui el resultat ja tenen decidit el que faran. Però hem demanen votar demanant-me que em fiqui amb ells a la foscor de l’habitació, relativitzant la situació no deixant-me conèixer quin és el context real.

I per acabar-ho d’adobar-ho, enredant i relativitzant més la situació, el PDECat s’ofereix al PSOE per a recolzar una moció de censura i treure al PP del Govern a partir del 2 d’octubre, després d’haver celebrat el concurrent referèndum d’independència que permetrà fer la DUI.

Si parlem d’independència, no demostren enganyar a uns o als altres creant un fals context?

De moment els catalans haurem de patir 53 dies de pressió on ens intentaran introduir en una relativitat no visible, en un context artificial i forçadament fosc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada