De veritat que ja
m’hauria emprenyat, doncs sembla que va ser aquell fatídic 17 d’agost quan els
Mossos d’Esquadra van començar a fer la feina ben feta. Fins i tot, per a qui
no sigui de casa nostra, sembla que va
ser aquell dia quan el Mossos d’Esquadra van començar a ser la policia de
Catalunya, oblidant que el seu desplegament pel territori va començar ara fa 23
anys.
És cert que a tot
treballador li agrada un reconeixement en un moment puntual, però crec que un agraïment
permanent per la tasca desenvolupada no és just per ells mateixos, doncs estem
parlant d‘un col·lectiu d’homes i dones que desenvolupen un servei a la
ciutadania de manera vocacional, i puc assegurar que per un servidor públic d’aquestes
característiques, no són els afalagaments la millor “recompensa”.
El 17-A els Mossos
d’Esquadra van fer la feina per a la que s’han preparat, com la porten fent des
de fa molts anys, i encara que m’imagino que portar-la a la pràctica en una
situació real, arrel d’un atemptat terrorista d’aquesta magnitud ha de ser molt
complicat, era el que els hi pertocava.
En tot cas, podríem dir que els Mossos han passat la revàlida,
i que tots aquells dubtes que alguns professionals podrien aixecar per la seva “joventut”
i inexperiència en aquests temes, s’han esvaït de cop, convertint-se en una
peça clau de la coordinació entre les forces
de seguretat de l’estat.
Però els Mossos
ja hi eren abans del 17-A, i ja vetllaven per la seguretat dels ciutadans i
ciutadanes, fent efectives les seves competències; rebent crítiques i agraïments,
depenent de les actuacions, però m’atreveixo a dir que sempre amb la
professionalitat que correspon a un cos de Policia.
Crec que aquest
afany d’alimentar un reconeixement oficial persegueix algun objectiu quasi inconfessable,
que va més enllà del comprensible agraïment espontani de la població, que
comparteixo.
Cap comentari:
Publica un comentari