divendres, 28 de juliol de 2017

L'onanisme ideològic d'un grastrònom

Sempre he cregut que la història és pràctica quan s’analitzen els “per què” d’uns esdeveniments particulars, amb l’objectiu de corregir o millorar actuacions que puguin tenir similituds en situacions actuals, doncs de poca utilitat poden ser les conclusions tretes des d’una anàlisi que es faci des del simple “cóm”.

Avui en Jaume Fàbrega, reconegut crític de la gastronomia catalana, alhora que conegut pel seu sectarisme independentista basat en el diferencial genètic dels catalans envers els ciutadans de la resta d’Espanya, fent discriminació fins i tot per raons de cognom, ha publicat un article que sota el títol de “Espanya, un invent fallit”, dona un visió particular de la història posant negre sobre blanc només aquelles dades i fets que li permetin recolzar les seves interessades conclusions o plantejaments inicials.

Amb manifestes contradiccions de dates i tergiversació de fets històrics de fa quasi 400 anys (abans del 1714), aquest filòsof titulat, reputat gastrònom de paper i dubtós historiador ,es dedica a justificar el seu odi a Espanya, i com si ho hagués viscut en primera persona com si de Nosferatu es tractés i no haguéssin passat quasi quatre segles, acusa als espanyols d’haver cremat, incendiat, violat, tallar mans, orelles, caps.... als països catalans, i continuar fent-lo.

Fins i tot, és permet el luxe d’afirmar que aquella “casta” borbònica està personalitzada en els funcionaris espanyols, que encara “ens tenen sotmesos” i que ens continuen massacrant i devastant a sang i foc, fent una comparació tendenciosa amb les “torres bessones”.

Jo no soc historiador , però havent llegit quelcom més de com es fa el plàtan fregit, tinc clar que un s’ha d’ubicar temporalment en el context de mitjans del primer quart del segle XVII, entendre la situació bèl·lica i la Revolució dels Segadors que, lògicament, va provocar la reacció  del que era compte de Barcelona, el Rei.

Un pot tenir opinió i defensar amb tota la vehemència possible els seus postulats, i per això respecto el independentisme del Sr. Fàbrega, però no és de rebut que els arguments que utilitzi siguin el insult i les acusacions infundades doncs jo, com espanyol orgullós del meu catalanisme, ni m’he sotmès, ni m’he cremat, ni m’he incendiat, ni m’he violat, ni m’he tallat mans, ni les orelles, ni el cap...

Això només ho fan aquells masoquistes que practiquen l’onanisme ideològic des de l’endogàmia i dels que vostè, Sr. Fàbrega, és un seriós exponent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada