La lletra petita a l'acord del museu Thyssen de SFG

Era i continuo sent un convençut de que el museu Thyssen pot ser un element de dinamització econòmica i , com generador de riquesa a través de la cultura, aportarà prou recursos per a que la ciutat millori socialment i es pugui donar resposta a les inquietuds, necessitats i demandes dels veïns.

Per això, l’anunci que va fer l’Alcalde que al 2020 Sant Feliu tindrà el museu Thyssen en marxa i en ple rendiment em podria satisfer com a titular, sinó fos per la quantitat de dubtes que em genera. Per això ahir comentava que m’agradaria conèixer la lletra petita de l’acord, doncs tot el projecte no es pot basar simplement, per una qüestió de risc, en la voluntat de la baronessa de “cedir gratuïtament”  400 obres de pintura catalana, de les que 132 conformarien la col·lecció permanent i la resta suposo que romandria en custodia i manteniment al museu guixolenc.

Durant aquestes últimes exposicions temporals a Sant Feliu, he aprés que el tractament d’obres d’art és d’una complexitat enorme doncs no tot és agafar un quadre, un clau i un martell i penjar-ho a la paret, o apilonar les obres en un magatzem fins que s’hagin de fer servir. S’ha de tenir cura de la temperatura ambient, de la llum, de la seguretat, del manteniment i de la possible restauració, per exemple.

Clar, i això té un cost realment important, tant pel que representa en espai amb condicions i amb recursos professionals de tot tipus. Pot ser aquest el preu “simbòlic” que amaga la gratuïtat de la cessió? I si és així, és un preu raonable i suportable per la ciutat durant 20 anys.

Reconec que els meus coneixements sobre pintura són molt escassos, i una obra m’agrada o no m’agrada, tenint poca importància el que estigui signada per en Gauguin, Renoir, Picasso, Goya, Sorolla o Van Gogh. Si no és del meu gust visual difícilment la penjaria al saló de casa.

Per això em pregunto si la pintura catalana, que segur és d’una qualitat impressionant, té prou ganxo per atraure els milers de visitants que necessita un museu d’aquest tipus per a subsistir i ser viable econòmicament durant 20 anys.

Sempre he pensat que el museu Thyssen de Sant Feliu s’havia de nodrir d’obres de pintors internacionals i de gran renom que els profans como jo reconeguin, encara que sense oblidar les obres d’artistes catalans que, segons sembla, seran l’eix. Era la única manera de garantir les visites.

Perquè no es pot oblidar que a banda dels 6 milions d’euros que invertirà l’Ajuntament s’han de comptabilitzar les desenes i desenes de milers d’euros que any rere any, durant 20 anys, la ciutat de Sant Feliu haurà de destinar per a mantenir aquest museu, que sincerament dubto es pugui convertir en el referent artístic que hauria de ser, doncs estem parlant d’un projecte poc ambiciós que, amb tota seguretat, no posicionarà Sant Feliu com el segon museu Thyssen de l’Estat espanyol, que era l’objectiu inicial quan parlàvem d’aquest projecte.

No podem oblidar que al 2010 el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat ja contemplaven 6 milions d’euros destinats al museu Thyssen, però que una jugada política local els va perdre; i tampoc podem oblidar que la ubicació inicialment programada ens permetia l’adquisició d’un espai com la Fábrica de Can Serra Vicens mitjançant permutes amb alguns terrenys municipals.

Això vol dir que fent un paral·lelisme temporal, ara podríem estar parlant d’un projecte de més de 12 milions d’euros (6 que invertirem tots els ciutadans i 6 dels Pressupostos Generals de l’Estat), i ubicant el museu en un espai que no obligaria a “tocar i retocar” el Monestir, com sembla que tenen intenció d’afrontar, i faria realitat una veritable anella cultural, sense entrebancs ni possibles perills amb interessos urbanístics.

Per interès de Sant Feliu i de tots els ciutadans i ciutadanes, espero que la lletra petita d’aquest acord no amagui cap sorpresa desagradable, i que no hagi de retirar la felicitació sincera alhora que expectant que avui, com a ciutadà, vull traslladar a tots els actors (Baronessa, Governs Municipals i Tècnics) que han participat i contribuït durant mols anys per que enguany sigui possible posar data a la realitat del Museu Thyssen.