
Per això, l’anunci
que va fer l’Alcalde que al 2020 Sant Feliu tindrà el museu Thyssen en marxa i
en ple rendiment em podria satisfer com a titular, sinó fos per la quantitat de
dubtes que em genera. Per això ahir comentava que m’agradaria conèixer la
lletra petita de l’acord, doncs tot el projecte no es pot basar simplement, per
una qüestió de risc, en la voluntat de la baronessa de “cedir gratuïtament” 400 obres de pintura catalana, de les que 132
conformarien la col·lecció permanent i la resta suposo que romandria en
custodia i manteniment al museu guixolenc.
Durant aquestes
últimes exposicions temporals a Sant Feliu, he aprés que el tractament d’obres
d’art és d’una complexitat enorme doncs no tot és agafar un quadre, un clau i
un martell i penjar-ho a la paret, o apilonar les obres en un magatzem fins que
s’hagin de fer servir. S’ha de tenir cura de la temperatura ambient, de la
llum, de la seguretat, del manteniment i de la possible restauració, per
exemple.
Clar, i això té
un cost realment important, tant pel que representa en espai amb condicions i
amb recursos professionals de tot tipus. Pot ser aquest el preu “simbòlic” que amaga
la gratuïtat de la cessió? I si és així, és un preu raonable i suportable per
la ciutat durant 20 anys.
Reconec que els
meus coneixements sobre pintura són molt escassos, i una obra m’agrada o no m’agrada,
tenint poca importància el que estigui signada per en Gauguin, Renoir, Picasso,
Goya, Sorolla o Van Gogh. Si no és del meu gust visual difícilment la penjaria
al saló de casa.
Per això em
pregunto si la pintura catalana, que segur és d’una qualitat impressionant, té
prou ganxo per atraure els milers de visitants que necessita un museu d’aquest
tipus per a subsistir i ser viable econòmicament durant 20 anys.
Sempre he pensat
que el museu Thyssen de Sant Feliu s’havia de nodrir d’obres de pintors
internacionals i de gran renom que els profans como jo reconeguin, encara que sense
oblidar les obres d’artistes catalans que, segons sembla, seran l’eix. Era la
única manera de garantir les visites.
Perquè no es pot
oblidar que a banda dels 6 milions d’euros que invertirà l’Ajuntament s’han de
comptabilitzar les desenes i desenes de milers d’euros que any rere any, durant
20 anys, la ciutat de Sant Feliu haurà de destinar per a mantenir aquest museu,
que sincerament dubto es pugui convertir en el referent artístic que hauria de
ser, doncs estem parlant d’un projecte poc ambiciós que, amb tota seguretat, no
posicionarà Sant Feliu com el segon museu Thyssen de l’Estat espanyol, que era
l’objectiu inicial quan parlàvem d’aquest projecte.
No podem oblidar
que al 2010 el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat ja contemplaven 6
milions d’euros destinats al museu Thyssen, però que una jugada política local els
va perdre; i tampoc podem oblidar que la ubicació inicialment programada ens
permetia l’adquisició d’un espai com la Fábrica de Can Serra Vicens mitjançant
permutes amb alguns terrenys municipals.
Això vol dir que
fent un paral·lelisme temporal, ara podríem estar parlant d’un projecte de més
de 12 milions d’euros (6 que invertirem tots els ciutadans i 6 dels Pressupostos
Generals de l’Estat), i ubicant el museu en un espai que no obligaria a “tocar
i retocar” el Monestir, com sembla que tenen intenció d’afrontar, i faria
realitat una veritable anella cultural, sense entrebancs ni possibles perills amb
interessos urbanístics.
Per interès de Sant
Feliu i de tots els ciutadans i ciutadanes, espero que la lletra petita d’aquest
acord no amagui cap sorpresa desagradable, i que no hagi de retirar la
felicitació sincera alhora que expectant que avui, com a ciutadà, vull traslladar
a tots els actors (Baronessa, Governs Municipals i Tècnics) que han participat i
contribuït durant mols anys per que enguany sigui possible posar data a la
realitat del Museu Thyssen.
Cap comentari:
Publica un comentari