dijous, 13 de juliol de 2017

El "postureo" del Govern Municipal de SFG

Això que va passar d’anomenar-se tacticismo a l'actual postureo, no és una altra cosa que invertir tota una legislatura per a guanyar una propera convocatòria electoral per això, quan en el meu comiat com a Regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ara fa dos anys, vaig exigir als que serien regidors en una nova legislatura que es dediquessin a treballar per als ciutadans i no per a altres comicis, ho feia amb el ple coneixement que era com demanar la lluna en un cove, encara que no per això seguiria sempre reivindicant la meva manera d'entendre el servei públic des de l'exercici de la política.

Això intentava explicar-li-ho avui a un dels meus “fans”, que encara tinc, quan em “recriminava” que manifestés públicament el que creia que el Govern Municipal feia malament doncs, sense cap dubte, rectificarien i després ho vendrien com si sortís de la seva iniciativa, obviant que algú els hagués “despertat” del seu adormiment mòrbid.

Doncs per això ho dic en públic, perquè ho facin!, doncs aquest és l'objectiu; sense importar-me molt encara que em molesti, que sigui l'Alcalde o algun dels seus regidors qui s'apunti el tant o es posi la medalla, doncs l'important és el benestar efectiu de la ciutadania. 

Fins i tot li deia que si funcionés correctament la tan presumida administració electrònica, i fos fàcil i no la majoria de vegades impossible, presentar una instància des de l'ordinador, ni tan sols faria públic allò que penso fan malament o que haurien de fer millor. 

Aquest ciutadà posava com a exemple el infrautilitzat GuíxolsArena, on diferents denúncies públiques de particulars i de partits polítics obligaran a l'actual Equip de Govern a sortir d'aquesta etapa de nul·la activitat en aquest espai, i a activar allò per lo que estava previst i programat pel Govern a l'anterior legislatura. 

“I això que ho venen com una de les joies de la corona de la seva acció de govern, com apunten en el pamflet #Guíxols”, em deia, ensenyant-me el butlletí que portava a la mà.

És cert que qui capitalitza la major glòria és qui talla la cinta per inaugurar, encara que no hagi contribuït en res o en pràcticament re per aconseguir fer-se la foto a manera de simple “postureo”, com ha estat el cas, oblidant que amb aquesta manera de governar basada en el mercadeig mediàtic, estan insultant la intel·ligència dels ciutadans, la qual cosa implica menysprear la seva capacitat d'anàlisi.

El que és greu -i aquí em prenc una llicència metafòrica veient les fotos del #Guíxols, una al costat de l'altra i on es fa balanç de dos anys de govern-, és quan aquestes tisores no solament s'usen per tallar cintes, sinó que per amortitzar-les s'utilitzen per retallar drets fruit de la negociació col·lectiva (que ja és greu!), com va ser el cas de la retallada retributiva que el Govern Municipal va aplicar amb males arts als treballadors de la Policia Local.

Però malgrat això, i des d'una posició humil com a ciutadà de Sant Feliu de Guíxols, seguiré fent públiques les meves legítimes inquietuds (o de manera privada quan funcioni correctament aquesta fallida administració electrònica), amb l'esperança que es prenguin en consideració i que serveixin per a millorar la nostra qualitat de vida, important-me molt poc, encara que sí reconeixent que em molesta, l'habitual postureo al que ens tenen acostumats. 
       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada