El fariseisme de l’Alcalde de SFG

No m’ho podia creure, però és cert!

Des d’un malaltís excés de protagonisme, la notícia gràfica vers als aiguats que ahir vam patir a Sant Feliu correspon a l’Alcalde de la ciutat alimentant un insaciable ego, que alhora li serveix per a distreure l’atenció i amagar, el que és una pobre gestió municipal, al meu entendre.

L’Alcalde de la ciutat cobra per fer feina, i no per sortir a la foto, com deia una política de casa nostra, i “mullar-se els peus” posant tanques en una situació com la d’ahir, és part de la seva feina com a ciutadà, i que com a tal mereix ser anònima.

Amb aquesta foto, l’Alcalde ha convertit una actuació que podria ser lloable, des de l’exercici de la solidaritat que sempre hem demostrat els ciutadans de Sant Feliu, en un simple exercici  de fariseisme, sense oblidar la manca de respecte de l’Alcalde a l’oblidar-se de tots aquells ciutadans i ciutadanes anònims que ahir sí van estar hores col·laborant intensament amb la ciutat (entre ells algun Regidor), i que no han tingut cap necessitat de ser portada.

Potser algú hauria de preguntar a l’alcalde quants cops, durant tots els anys que ha sigut Regidor -tant sigui al Govern com a l’oposició- s’ha “mullat els peus” en un aiguat. Només puc dir que durant els 8 anys que he sigut Regidor, des del 2007 al 2015 (7 d’ells al Govern), Sant Feliu ha patit com a mínim un aiguat per any i jo, amb algun Regidor (l’Alcalde actual mai m’havia acompanyat), “m’he mullat els peus” en tots, doncs era la meva obligació, i mai m’he col·locat davant una càmera.

I no parlem de la famosa nevada de març del 2010 (comparable al pitjor aiguat) que ens va deixar sense electricitat durant cinc dies, quan alguns regidors avui al Govern Municipal -des de feia uns dies a l’oposició-, demostrant un nul esperit solidari, es van dedicar a atiar al ciutadans contra l’equip de Govern i els treballadors municipals que estaven ajudant   Als veins.

No ho ha fet l’Alcalde però jo sí vull fer un reconeixement públic a tots aquells ciutadans i ciutadanes que, des de l’anonimat solidari i sense càmeres ni fotos, van contribuir per a que les conseqüències de l’aiguat d’ahir no fossin pitjors.