dijous, 27 de juliol de 2017

El claustre del Monestir de SFG és patrimoni

La lògica indicaria que per a poder dilapidar una possessió aquesta ha de ser tangible, i això només és possible quan es pot percebre, com a mínim, amb un dels cinc sentits.

Si es pot tocar, olorar, escoltar, veure i tastar simplement existeix, i com tot allò que té entitat,  està supeditat a les regles de la propietat particular o col·lectiva.

Si més no, així ho creia fins que en Marc, historiador i arqueòleg, em va fer veure que no era del tot cert, doncs la visió d’allò que es pot imaginar amb dades també és un patrimoni valuós encara que no sigui necessari utilitzar les mans, ell ulls, el nas, les oïdes o la llengua per evidenciar la seva existència, sinó simplement allò que podríem definir com imaginació documental.

I em posava l’exemple del claustre que el monjos benedictins del Monestir de Sant Feliu de Guíxols tenien projectat construir.

Sabent que el claustre és l’eix de l’ordre monacal  i el pulmó del complex, doncs és l’obertura al cel, però que alhora és un espai per a meditar, reflexionar, llegir, pregar o fer feines particulars, seria fàcil tancar els ulls i activant aquest sisè sentit que jo anomeno imaginació, retrocedir en el temps i posar-se en el lloc d’aquests religiosos i desenvolupar la seva activitat habitual.

Qui podrà gaudir de la pau i tranquil·litat que aquests espais traslladen quan la Plaça de l’Abadia estigui ocupada per un edifici modern -doncs serà modern i artificial per molt que es vulgui integrar a l’entorn i a l’edificació monacal-, amb una activitat interior i exterior que no té res a veure amb el projecte dels monjos benedictins, i que farà impossible imaginar que allò el Monestir?. 

Aquest claustre és patrimoni de la ciutat, doncs és part in-dissoluble del complex cultural  històric més important que té Sant Feliu, però que al no respondre a cap dels cinc sentits, el converteix en un element patrimonial molt fràgil, susceptible del malbaratament que normalment acompanya una manca de sensibilitat històrica i de visió de futur.

(Publicat a Àncora digital)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada