1-O. Ens porten al xoc social

Tot i conèixer la data i la pregunta que en Carles Puigdemont ha anunciat amb bombo i plateret, m’he jugat amb dues amigues un esmorzar a que el referèndum no es portaria a terme.

Si fos coneixedor, en Puigdemont diria que guanyaré l’aposta; i fins i tot estic convençut que aquestes dues amigues, legítimament independentistes, també saben que hauran de pagar l’esmorzar, doncs el dia 1 d’octubre no es celebrarà cap referèndum.

I com som amics, esmorzarem junts, sense acritud i segur que comentant els esdeveniments amb total normalitat, oblidant el xoc social que com deia avui Baltasar Garzón, es produirà sens dubtes.

És allò que estan buscant alguns per a què el xoc de trens que “necessiten” sobrepassi una acció que ja està esgotada, que té un ressò limitat -i que opino continuarà tenint-lo-, doncs els catalans, siguem independentistes o no, comencen a estar cansats d’aquesta situació agra que ens estan obligant a viure, i que està dinamitant la convivència (només cal mirar les xarxes socials).

Jo crec que l’anunci d’avui està calculat, i que en Puigdemont (no li dic President, encara que ho sigui, doncs avui ha actuat com a partit i no en representació de la majoria de catalans) sap que només caminar acompanyat d’una part de catalans pot donar certa justificació a la seva  dèria, sense desqualificar la seva legitimitat  

Però jo repto a tots aquests catalans que confien en ell, que li preguntin per què no ha fet l’anunci mitjançant un decret, que és l’única manera de validar una convocatòria referendaria, com va fer l’Artur Mas.

O per què no li pregunten la seva negativa a anar al Congrés dels Diputats a explicar i supeditar-se a la votació, quan si es votés en el Congrés el seu projecte sobiranista, s’estaria donant legitimitat a aquella votació que va provocar l’acusació contra la Mesa del Parlament.  

No serà perquè dins de JuntsXSí hi ha interès per part de PDECat de distreure l’atenció i per part d’ERC de provocar unes eleccions que, segons sembla, els hi anirien molt bé? I sense obviar que aquest és l’escenari on les CUP es troben còmodes.

Un camí sense sortida, que espero no incideixi molt negativament, i que si algú s’ha jugat un esmorzar com he fet, el dia 2 d’octubre el puguin celebrar sense el problemes que pot portar la frustració.