SFG a salt de mata en polítiques de mobilitat i vialitat

Suposo que el Govern de Sant Feliu vol convertir la nostra ciutat en el paradigma del caos, i per això ha creat una política de mobilitat i vialitat basada en dificultar el trànsit de vehicles particulars, en comptes de treballar per aplicar mesures de pacificació per a fer que la cohabitació entre vehicles i vianants sigui fàcil i generi els mínims conflictes possibles.

Però clar, sembla que estem parlant d’un Govern que té com a principi allò “de mort el gos morta la ràbia”- quan lo normal seria trobar la vacuna-, i a imatge d’aquell nefast Bush que afirmava que l’única manera d’evitar incendis al bosc era tallar els arbres, no es compliquen la vida i en un exercici d’imaginació i d’una més que discutible gestió, impedeixen circular com a mesura a un presumpte problema de circulació, i impedeixen aparcar al real problema d’aparcament.

Si poguessin la “solució final” seria declarar Sant Feliu “ciutat sense vehicles”, amb el que tot això implica.

A totes les ciutats, encara que de manera diferent per qüestions geogràfiques, demogràfiques  o de possibilitats urbanístiques, existeixen conflictes entre vianants i vehicles, i fins i tot aquestes dificultats es sobreposen i entren en una situació de incoherència individual quan el vianant agafa el seu vehicle, o quan el conductor es converteix en vianant.

Per això, els responsables polítics que desenvolupen responsabilitat i no només exerceixen poder, treballen amb plans de mobilitat i vialitat de present, contemplant les necessitats actuals però també pensant en un futur proper, no deixant-se embaladir per visions “vernianes i/o saganistes”, doncs crec que les perspectives de la desaparició de vehicles a la que alguns aspirem, estan encara molt llunyanes.

Pilones, jardineres, ressalts o voreres de “tall” són el simple el pegat que supleix la imaginació que necessita un Govern, que normalment obeeix a la necessitat de respondre a algunes demandes particulars, que no responen a les inquietuds majoritàries dels veïns, que després obliguen a rectificar amb el que s’incrementa la manca de credibilitat en una acció de govern, i que després tenen conseqüències “calculables” per les arques municipals que hem de suportar el ciutadans amb els nostres impostos.

Sant Feliu de Guíxols té unes característiques físiques molt especials pel que fa referència a la mobilitat, i això obliga a aplicar mesures també molt especials de pacificació i ordenació vial.