Suposo que el
Govern de Sant Feliu vol convertir la nostra ciutat en el paradigma del caos, i
per això ha creat una política de mobilitat i vialitat basada en dificultar el
trànsit de vehicles particulars, en comptes de treballar per aplicar mesures de
pacificació per a fer que la cohabitació entre vehicles i vianants sigui fàcil i
generi els mínims conflictes possibles.
Però clar, sembla
que estem parlant d’un Govern que té com a principi allò “de mort el gos morta
la ràbia”- quan lo normal seria trobar la vacuna-, i a imatge d’aquell nefast Bush
que afirmava que l’única manera d’evitar incendis al bosc era tallar els arbres,
no es compliquen la vida i en un exercici d’imaginació i d’una més que
discutible gestió, impedeixen circular com a mesura a un presumpte problema de
circulació, i impedeixen aparcar al real problema d’aparcament.
Si poguessin la “solució
final” seria declarar Sant Feliu “ciutat sense vehicles”, amb el que tot això
implica.
A totes les
ciutats, encara que de manera diferent per qüestions geogràfiques,
demogràfiques o de possibilitats
urbanístiques, existeixen conflictes entre vianants i vehicles, i fins i tot aquestes
dificultats es sobreposen i entren en una situació de incoherència individual
quan el vianant agafa el seu vehicle, o quan el conductor es converteix en
vianant.
Per això, els
responsables polítics que desenvolupen responsabilitat i no només exerceixen
poder, treballen amb plans de mobilitat i vialitat de present, contemplant les
necessitats actuals però també pensant en un futur proper, no deixant-se embaladir
per visions “vernianes i/o saganistes”, doncs crec que les perspectives de la desaparició
de vehicles a la que alguns aspirem, estan encara molt llunyanes.
Pilones, jardineres,
ressalts o voreres de “tall” són el simple el pegat que supleix la imaginació que
necessita un Govern, que normalment obeeix a la necessitat de respondre a
algunes demandes particulars, que no responen a les inquietuds majoritàries
dels veïns, que després obliguen a rectificar amb el que s’incrementa la manca
de credibilitat en una acció de govern, i que després tenen conseqüències “calculables”
per les arques municipals que hem de suportar el ciutadans amb els nostres
impostos.
Sant Feliu de
Guíxols té unes característiques físiques molt especials pel que fa referència
a la mobilitat, i això obliga a aplicar mesures també molt especials de
pacificació i ordenació vial.
Cap comentari:
Publica un comentari