dissabte, 15 d’abril de 2017

SFG. Sí a l’habitatge de emergència. No a lloguer

Amb interès llegia que a la premsa i a les xarxes socials que l’Alcalde de Sant Feliu anunciavaque l‘antic Hotel Mediterráneo, que forma part de l’herència dels germans Anlló, seria habilitat per a pisos socials, doncs la Generalitat al cedia gratuïtament a l’Ajuntament, entenent com habitatge social aquells destinats a persones en situació d’emergència.

El titular em convidava a aplaudir fins que, continuant llegint la notícia veig que no és ben bé així, doncs aquestes vivendes es volen destinar a lloguer social, amb el que es perd el veritable sentit d’emergència que entenc haurien de tenir, i de les que Sant Feliu té mancances contrastades, començant per situacions de violència de gènere, per exemple, o de risc greu i puntual d’exclusió.

Recordo el debat en un dels primers plens municipals d’aquests legislatura, o la Regidora de Serveis Socials anunciava que es renunciava a la rehabilitació de les tres vivendes ubicades al voltant del Col·legi Baldiri Reixach que, ja a mans de l’Ajuntament i pressupostades les obres, havien de ser destinades a emergència social.

A més la Regidora, menyspreant la tasca feta per l’anterior Equip de Govern, afirmant que no havíem fet res, anunciava que ja tenia converses i acords amb les entitats bancàries per aplicar solucions (una d’elles el lloguer social) als problemes dels ciutadans que estaven en situació de desnonament per manca de recursos.

Ara, com allò que es va dir no responia a la veritat, s’intenta trobar la solució a un problema que existeix, posant a l’abast de la persona que necessita un lloguer barat un patrimoni municipal (de tots els ciutadans) que costa 477.000 euros, quan la solució l’haurien d’aplicar les entitats financeres, tal i com la Regidora afirmava que tenia acordat.

Però és que a més, insultant la intel·ligència dels ciutadans, l’Alcalde anuncia que la Generalitat ens “ho cedeix gratuïtament”, oblidant-se de dir que si és així l’acord al que l’Alcalde ha arribat amb la Generalitat, ha fet el negoci de les cabres, doncs la Generalitat ens està “regalant” un edifici que ja és de la ciutat i que haurem de rehabilitar amb diners de tots els ciutadans.

La veritat és que m’agradaria llegir la lletra petita del esmentat acord, doncs no m’estranyaria que la Generalitat s’estalviés els impostos que hauria d’haver pagat de tots aquests anys que, si els ciutadans recorden, va ser una de les armes llancívoles que l’Alcalde, quan estava a l’oposició, llançava dia sí i dia també contra l’anterior Equip de Govern.

I estant ficat en “matèria”, no vull deixar passar aquell 2010/2011 quan l’ara Alcalde, llavors també Alcalde temporal per moció, va anunciar un acord amb la Generalitat sobre l’herència Anllò i, fidel al seu estil, menyspreant la tasca de l’anterior Equip de Govern sobre aquest tema, i prometent a les associacions de la ciutat que els diners serien seus, convidant-los ja a presentar projectes. Un acord que tampoc responia a la realitat!

Jo vull que aquestes 8 o 10 vivendes, que segons l’Alcalde sortiran després de rehabilitar l’antic Hotel Mediterráneo, es destinin a casos d’emergència social, i no a lloguers socials, llevat que aquests estiguin lligats a pisos tutelats destinats a usuaris o possibles usuaris de l’Asil Surís o de l’Hospital Gent Gran doncs la cessió, segons diu l’Alcalde, no es fa a l’Ajuntament si no a la Fundació Surís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada