dilluns, 24 d’abril de 2017

Elecciones en Francia, una lección

Tras el recuento de las elecciones francesas, se pueden hacer muchas lecturas, tantas como combinaciones entre los resultados obtenidos por cada uno de los cinco candidatos, teniendo en cuenta el “color” de sus políticas, su procedencia, su populismo, su posicionamiento frente a Europa, su…
 
El dato constatable es que ha ganado la derecha; de manera clara: Frente Nacional (Le pen) y los Republicanos (Fillon) han obtenido más de un 43%. Si les sumamos En Marcha (Marcron), que no deja de ser una opción de derecha moderada tipo Ciudadanos, un 65,79 % de votantes ha dado su apoyo a los candidatos de la derecha gala.
 
Si fuese una opción posible, con independencia de su posicionamiento ideológico, el denominado populismo (Frente Nacional/Frente Izquierda) ha obtenido un significativo 42,40 %.
 
Si entendemos como populismo el simple cambio de actuaciones políticas de candidatos y de partidos clásicos, aquí podríamos sumar en Marcha, lo que resultaría un 65,10 %.
 
Si atendiésemos a que En Marcha, por haber recogido lo mejor de la izquierda y de la derecha, es de izquierdas, hubiesen obtenido un 47,82 %.
 
Es cierto que en el papel todavía falta para afrontar unos comicios electorales generales en España, aunque quizás no tanto en vista de los últimos acontecimientos, pero aunque salvando particularidades y singularidades, estos datos y sus diferentes interpretaciones son bastante significativos como para que los partidos políticos españoles comiencen a plantearse cómo quieren que sea el futuro inmediato de nuestro panorama político.
 
Si el resultado galo no es el apetecible, que yo creo que no lo es, el horizonte debe obligar a hablar más de políticas factibles, a la vez que creíbles, en beneficio de la sociedad, y convertir los partidos políticos en verdaderas herramientas útiles para dar respuesta a las inquietudes de la ciudadanía, atendiendo a la transversalidad y la permeabilidad.
 
Creo que debemos tomar nota de esta lección.

.

dissabte, 15 d’abril de 2017

SFG. Sí a l’habitatge de emergència. No a lloguer

Amb interès llegia que a la premsa i a les xarxes socials que l’Alcalde de Sant Feliu anunciavaque l‘antic Hotel Mediterráneo, que forma part de l’herència dels germans Anlló, seria habilitat per a pisos socials, doncs la Generalitat al cedia gratuïtament a l’Ajuntament, entenent com habitatge social aquells destinats a persones en situació d’emergència.

El titular em convidava a aplaudir fins que, continuant llegint la notícia veig que no és ben bé així, doncs aquestes vivendes es volen destinar a lloguer social, amb el que es perd el veritable sentit d’emergència que entenc haurien de tenir, i de les que Sant Feliu té mancances contrastades, començant per situacions de violència de gènere, per exemple, o de risc greu i puntual d’exclusió.

Recordo el debat en un dels primers plens municipals d’aquests legislatura, o la Regidora de Serveis Socials anunciava que es renunciava a la rehabilitació de les tres vivendes ubicades al voltant del Col·legi Baldiri Reixach que, ja a mans de l’Ajuntament i pressupostades les obres, havien de ser destinades a emergència social.

A més la Regidora, menyspreant la tasca feta per l’anterior Equip de Govern, afirmant que no havíem fet res, anunciava que ja tenia converses i acords amb les entitats bancàries per aplicar solucions (una d’elles el lloguer social) als problemes dels ciutadans que estaven en situació de desnonament per manca de recursos.

Ara, com allò que es va dir no responia a la veritat, s’intenta trobar la solució a un problema que existeix, posant a l’abast de la persona que necessita un lloguer barat un patrimoni municipal (de tots els ciutadans) que costa 477.000 euros, quan la solució l’haurien d’aplicar les entitats financeres, tal i com la Regidora afirmava que tenia acordat.

Però és que a més, insultant la intel·ligència dels ciutadans, l’Alcalde anuncia que la Generalitat ens “ho cedeix gratuïtament”, oblidant-se de dir que si és així l’acord al que l’Alcalde ha arribat amb la Generalitat, ha fet el negoci de les cabres, doncs la Generalitat ens està “regalant” un edifici que ja és de la ciutat i que haurem de rehabilitar amb diners de tots els ciutadans.

La veritat és que m’agradaria llegir la lletra petita del esmentat acord, doncs no m’estranyaria que la Generalitat s’estalviés els impostos que hauria d’haver pagat de tots aquests anys que, si els ciutadans recorden, va ser una de les armes llancívoles que l’Alcalde, quan estava a l’oposició, llançava dia sí i dia també contra l’anterior Equip de Govern.

I estant ficat en “matèria”, no vull deixar passar aquell 2010/2011 quan l’ara Alcalde, llavors també Alcalde temporal per moció, va anunciar un acord amb la Generalitat sobre l’herència Anllò i, fidel al seu estil, menyspreant la tasca de l’anterior Equip de Govern sobre aquest tema, i prometent a les associacions de la ciutat que els diners serien seus, convidant-los ja a presentar projectes. Un acord que tampoc responia a la realitat!

Jo vull que aquestes 8 o 10 vivendes, que segons l’Alcalde sortiran després de rehabilitar l’antic Hotel Mediterráneo, es destinin a casos d’emergència social, i no a lloguers socials, llevat que aquests estiguin lligats a pisos tutelats destinats a usuaris o possibles usuaris de l’Asil Surís o de l’Hospital Gent Gran doncs la cessió, segons diu l’Alcalde, no es fa a l’Ajuntament si no a la Fundació Surís.

dijous, 13 d’abril de 2017

SFG. No tots el 22000 ciutadans són republicans

Soc republicà perquè defenso que la llibertat no pot ser ignorada pel Govern i que s’ha de protegir amb el dret i la Llei, posant en valor la convivència, el civisme i l’oposició a la corrupció, impulsant i incentivant la participació activa dels ciutadans en l’acció política.

Amb aquesta argumentació queda palès que per a mi demà 14 d’abril data que recorda la proclamació de la República espanyola al 1931, és un dia de reivindicació personal, política i també de reafirmació de compromisos alhora que, des dels mateixos valors republicans de democràcia i llibertat que defenso, respectant el pluralisme i llibertat de pensament dels ciutadans i ciutadanes.

Per això, en un primer moment, he sentit satisfacció quan he vist l’anunci que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha decidit celebrar institucionalment aquest dia, hissant la bandera republicana.

Però després, reflexionant i tenint en compte els valors del republicanisme que reivindico i coneixent la realitat de la població m’he preguntat, quin dret tenen els Regidors de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per assumir la representació dels 22000 ciutadans declarant-los “universalment republicans”?

Si és aquest un acte que no té res a veure amb la gestió política local, i que respon al ideari d’alguns partits polítics que recolzen a Grups Municipals del Consistori, però en cap cas representa el sentit constatat de la majoria de la població (jo diria que ni tant sols dels 21 regidors amb representació en el Ple Municipal), no està l’Ajuntament assumint un representació que no li correspon, al fer d’aquest dia una celebració institucional, menyspreant el sentiment de molts ciutadans declaradament no republicans, partidaris d’altres sistemes de govern també democràtics?

Crec que aquest acte hauria de ser un acte reivindicatiu protagonitzat pels partits polítics de la ciutat, declaradament republicans, mai un esdeveniment protagonitzat per l’Ajuntament en representació de tota la ciutadania doncs a Sant Feliu, malauradament, no tots són els ciutadans són republicans.

diumenge, 9 d’abril de 2017

Dia de la Policia de SFG. Retre comptes?

Sincerament, no m’agrada el titular, doncs els veïns de Sant Feliu de Guíxols som conscients de que la Policia Local dedica 365 dies l’any al vetllar per la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, i no és necessari dedicar un dia a retre comptes de les seves actuacions, doncs seria com dubtar de la seva professionalitat i entrega.

Ahir no era el Dia de la Patrona de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols (celebració que crec  s’hauria de mantenir el dia 8 de març). Ahir 8 d’abril era el Dia de la Policia, un esdeveniment obert al públic que com deia la persona que feia la introducció, volia ser un acte institucional, festiu i elegant; i no s’ha de posar en dubta que van aconseguir-ho; jo afegiria que és un bon format per aconseguir més proximitat de la població amb la Policia Local, realitat indispensable per a hi hagi la necessària complicitat i connivència.

Però si l’acte era per a retre comptes, enumerant i comptabilitzant les actuacions davant la població, no s’està projectant realment quina és la tasca policial doncs, com sempre he defensat, les actuacions policials més importants i que més rèdit positiu tenen per a la seguretat ciutadana són les que responen a prevenció d’actes delictius i punibles, i aquestes no són les més visibles i, normalment, no es comptabilitzen.

Encara recordo la cara d’alguns agents de la Policia, quan en una de les meves primeres intervencions sobre aquest tema, vaig dir que detenir a delinqüents pot ser una bona actuació policial, de la mateixa manera que pot ser-ho posar moltes multes, però que el veritable valor  de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols està en les hores, accions i actuacions que porten a terme com a mesures preventives, i d’aquestes es fan moltes i es parla molt poc.

Ara toca a l’Ajuntament posar a l’abast de la Policia Local tots els recursos per a que aquests professionals puguin respondre amb eficiència a totes les necessitats de la seguretat de la ciutat.

Si el contracte de renting obliga a canviar, modernitzar i augmentar la flota  vehicles policials, han de pensar que es necessita més personal, al que s’ha de dotar del corresponent material  per a treballar.    

Com a reflexió final que s’ha de tenir en compte, i que jo crec que ahir no va quedar prou clara, no es pot confondre la “proximitat de la Policia” amb la “Policia de proximitat”, que és un dels serveis que el responsables de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols hauria de recuperar.

Felicitar a tots els que ahir van rebre reconeixement per la seva tasca i entrega en benefici de la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

dissabte, 8 d’abril de 2017

Dia de la Policia Local de SFG, els policies els únics protagonistes

No podia deixar l’oportunitat de felicitar als integrants de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, en aquest 8 d’abril que l’Ajuntament ha decidit canviar pel dia 8 de març que era i és el dia de la Patrona d’aquest cos. Per aquesta raó, malgrat inconvenients personals, he decidit saludar-los personalment, i compartir amb ells una estona en la zona que han instal·lat al Passeig del Mar de la ciutat.

Ho he fet com a ciutadà, però sobretot també considerant-los com a col·laboradors – alguns d’ells ja com amics -, que és com he volgut actuar durant el temps que vaig tenir l’honor de ser el responsable de governació de la ciutat doncs, malgrat diferències de criteri que sempre poden haver-hi, i situacions de certa complicació, sempre he dit a la ciutadania que la seguretat de Sant Feliu està en mans dels millors professionals.

Com deia ahir, avui és la festa de la Policia, i són els integrants de la Policia Local els únics que ha de tenir protagonisme, doncs és el seu acte; i tot estant bé que es programin activitats per obrir la celebració a la ciutadania, aquests han de servir per a fer més forta la connivència entre Policia i veïns, i no per lluïment institucional d’aquells que no porten uniforme.

Per això vull felicitar a l’Ajuntament d’aquesta iniciativa, esperant que s’aprofiti per a recuperar aquell concepte de proximitat que moltes vegades es perd.

Com deia avui la persona que introduïa l’acte, avui estàvem davant una celebració institucional i festiva, però crec que s’ha oblidat de remarcar que aquesta celebració i que aquest acte és de la Policia, i correspon a la Policia protagonitzar-ho.



dimecres, 5 d’abril de 2017

Populisme en els serveis funeraris

Suposo que deuen haver més elements que han servit per a valorar les bondats d’un servei funerari municipal, més enllà del preu que haurà de pagar l’usuari, però el que es desprèn de la notícia em fa concloure que l’Ajuntament de Barcelona, amb la seva intenció de convertir-se en operador públic funerari, farà un exercici de competència deslleial i sempre estarà en avantatge a l’hora de licitar en qualsevol concurs amb altres empreses del sector.

Que un servei sigui car o barat és el resultat d’una comparativa en situacions homogènies, i per això, els que hem hagut d’utilitzar una empresa funerària podem parlar de cost elevat i no de servei car, doncs difícilment hem pogut fer comparatives entre diferents empreses, cosa que ara serà possible si la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de convertir-se en prestador directe es fa realitat, veient les tarifes que anuncia com a referència i que són prou eloqüents.

No fa falta ser un setciències per preveure que l’Ajuntament de Barcelona, al 2019, monopolitzarà els serveis funeraris i farà fora del mercat la iniciativa privada, doncs cap empresa podrà competir, en igualtat de condicions amb aquesta oferta pública, encara que un s’ha de preguntar del per què d’aquesta diferència en preus de més d’un 100 %.

Només una mancança d’homogeneïtat pot ser la resposta, tant pel que representa al benefici empresarial com al cost estructural amb el que es vol accedir al mercat.

Per exemple, ha calculat l’Ajuntament de Barcelona el benefici empresarial?, o bé, al convertir els serveis funeraris en “servei públic de prestació directe” s’entén que no ha de tenir rendibilitat i la seva compta d’explotació ha de ser tenir un resultat de zero?

Per exemple, ha calculat l’Ajuntament de Barcelona les inversions i les amortitzacions pel que fa a terrenys i construcció de les infraestructures necessàries?, o bé, al ja ser públiques com ho serà el servei funerari, no les comptabilitza?

Per exemple, ha calculat l’Ajuntament de Barcelona les conseqüències de la desaparició de les empreses funeràries?, que és el que ineludiblement comportarà la incursió municipal, amb avantatge, en un sector que ara tenia la lliure competència com a valor.

I per exemple, ha calculat l’Ajuntament de Barcelona el que hauran de pagar els ciutadans i ciutadanes de la ciutat per a sufragar el diferencial entre la prestació del servei públic i el privat?, o bé aquesta diferència es compensarà amb la qualitat del servei a prestar?

Sincerament crec que estem davant d’un exercici de política populista que aporta molt poc de positiu.