Pensava que a la petició d’un Grup
Municipal de Sant Feliu de Guíxols demanant reiteradament que els preus dels serveis funeraris de la
ciutat es fessin públics, l’Ajuntament respondria simplement recordant que ja compleix
el que diu la Llei: “Les entitats que presten serveis funeraris han de
facilitar a l’Ajuntament del municipi on estan establertes la informació actualitzada
sobre prestacions i preus, per tal que puguin utilitzar les persones
interessades. Amb aquest objecte, els ajuntaments han d’establir mecanismes de
publicitat actualitzada perquè les persones que vulguin accedir als serveis puguin
disposar d’aquesta informació”.
Però avui, fent un recorregut a les notícies
de la ciutat, he vist que Radio Sant Feliu informa que el darrer Ple Municipal
va aprovar una moció per a fer públics els preus dels serveis funeraris, auto
obligant-se a fer allò que la Llei ja l’obliga des del 2010.
Fins aquí seria una simple anècdota que
constataria que el Ple va “perdre un temps”, no sé quant, debatent un tema que
ja estava resolt fa 7 anys.
Però el que no m’agrada és que el
Ple Municipal, segons diu la notícia, insti (que és obligar, no pregar ni demanar),
a que l’empresa autoritzada a desenvolupar aquesta activitat també faci públics
els preus funeraris pels seus mitjans, doncs és una clara mostra d’ingerència
en la gestió d’una empresa privada.
No entro si la publicitat de la
tarifa de preus en una web o en un fred paper aporta res de positiu a la
família que es vegi obligada a acudir a una funerària - jo prefereixo el
constatat bon tracte personal dels professionals d’aquest servei -, però estic convençut
de que si la Funerària Juanals de Sant Feliu o qualsevol altra funerària, veiés
que la publicitat de la seva tarifa de preus rebaixa el dolor de les famílies
que demanen els seus serveis, no faria falta que cap Ajuntament instés a
fer-ho.
Algú podria dir que aquesta és una
qüestió menor, però sabem el que subjeu en aquesta petició i resolució, i per
això vull limitar-me a afirmar que l’Ajuntament, emparant-se en un suposat interès
públic, no pot marcar les pautes de gestió empresarial a una empresa del sector
privat, com és el cas de la funerària de Sant Feliu, oblidant conceptes com el
lliure accés al mercat i la lliure competència que té reconeguda aquesta
activitat, i utilitzant l’esforç del sector privat per esquivar el que podria
ser intrusisme.
És com si l’Ajuntament obligués a
publicar a una cafeteria la seva tarifa de preus en una plana web amb els preus
dels seus productes, oblidant que l’estratègia comercial és seva, i serà la
norma qui obligarà on i quan han de fer públiques les seves tarifes.
I malgrat sembli que la comparació
amb una cafeteria pot ser frívola, des del punt de vista empresarial és el
mateix, doncs si no recordo malament, en els serveis funeraris a Sant Feliu de
Guíxols que presta la Funerària Juanals, hem de tenir en compte quatre
qüestions fonamentals:
- No estem parlant d’una concessió
administrativa.
- Els serveis funeraris, segons la
Llei, no són un serveis essencial.
- Si no recordo malament, tant
tanatori com terreny no són de propietat municipal, sinó de l’empresa.
- Estem parlant d’una empresa
privada que té el dret a marcar les seves estratègies en benefici del seu
negoci i dels seus clients.
Crec que el Ple Municipal s’ha
sobrepassat en les seves competències.
Cap comentari:
Publica un comentari