8 de març, molt poc a celebrar

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i com és habitual des de totes les institucions es programaran actes per “celebrar(?)” aquest esdeveniment.

I si ressalto celebrar és perquè em pregunto si estem davant un dia que mereix celebració, doncs la situació de desigualtat que per raó de sexe està sofrint aquest país és un clar exemple d'ineptitud, convertint el 8 de març i limítrofs en un mer aparador mediàtic, doncs polítics de tots els àmbits i colors posaran denunciant greuges contra la dona treballadora en un clar intent de desviar l'atenció, sense adonar-se que entren en un exercici de reducció a l'absurd a l’obviar que són ells els que tenen la responsabilitat d'aplicar mesures correctores.

A més, s'han parat a pensar que alguns d'aquests farisaics polítics que aquests dies apareixeran a primera pàgina protagonitzant discursos, actes reivindicatius i lectures de manifestos, poden pertànyer a aquest grup de mals executius i empresaris que fan que el 8 de març sigui encara un dia reivindicació?.

No deixin de pensar en això, doncs els asseguro que més d'algun d'aquests que dimecres que ve es donarà cops en el pit reclamant igualtat per a homes i dones, té sota el seu comandament a treballadores que tiranitza i agreuja fent realitat, doncs està convençut, que allò que verbalitza l'euro diputat Januusz Korwin-Mikke, tot afirmant que les dones són més febles i menys intel·ligents que els homes i per aquesta raó han de cobrar menys.

Però existeix una gran diferència, doncs aquest impresentable euro diputat polonès té la indecència de fer pública la seva manera de considerar a la dona, i en canvi aquest polític al que em refereixo, coincidint al cent per cent amb aquest penós personatge, és covard fins i tot per a manifestar la seva indecent consideració.

Mentre hi hagi polítics com aquests, el Dia de la Dona Treballadora serà una jornada reivindicativa, i malauradament existeix una clara incompatibilitat entre celebrar i reivindicar.