8 de març, Dia
Internacional de la Dona Treballadora, i com és habitual des de totes les
institucions es programaran actes per “celebrar(?)” aquest esdeveniment.
I si ressalto celebrar és perquè em
pregunto si estem davant un dia que mereix celebració, doncs la situació de
desigualtat que per raó de sexe està sofrint aquest país és un clar exemple
d'ineptitud, convertint el 8 de març i limítrofs en un mer aparador mediàtic, doncs
polítics de tots els àmbits i colors posaran denunciant greuges contra la dona
treballadora en un clar intent de desviar l'atenció, sense adonar-se que entren
en un exercici de reducció a l'absurd a l’obviar que són ells els que tenen la
responsabilitat d'aplicar mesures correctores.
A més, s'han parat a pensar que
alguns d'aquests farisaics polítics que aquests dies apareixeran a primera
pàgina protagonitzant discursos, actes reivindicatius i lectures de manifestos,
poden pertànyer a aquest grup de mals executius i empresaris que fan que el 8
de març sigui encara un dia reivindicació?.
No deixin de pensar en això, doncs
els asseguro que més d'algun d'aquests que dimecres que ve es donarà cops en el
pit reclamant igualtat per a homes i dones, té sota el seu comandament a
treballadores que tiranitza i
agreuja fent realitat, doncs està convençut, que allò que verbalitza l'euro
diputat Januusz
Korwin-Mikke, tot afirmant que les
dones són més febles i menys intel·ligents que els homes i per aquesta raó han
de cobrar menys.
Però existeix una gran diferència,
doncs aquest impresentable euro diputat polonès té la indecència de fer pública
la seva manera de considerar a la dona, i en canvi aquest polític al que em
refereixo, coincidint al cent per cent amb aquest penós personatge, és covard
fins i tot per a manifestar la seva indecent consideració.
Mentre
hi hagi polítics com aquests, el Dia de la Dona Treballadora serà una jornada
reivindicativa, i malauradament existeix una clara incompatibilitat entre
celebrar i reivindicar.
Cap comentari:
Publica un comentari