dijous, 16 de febrer de 2017

Estiba, crònica d'una mort anunciada

Avui, una de les grans notícies mediàtiques del dia, era la desconvocatòria de vaga en l'estiba, com si el conflicte hagués finalitzat en haver-se aconseguit un acord satisfactori per a les parts. 

Gens més lluny de la realitat, doncs el que han aconseguit els polítics que s'han posat la “medalla” de la mediació, ha estat retardar l'inici de les mobilitzacions sindicals set dies, escudant-se en la continuïtat de les negociacions, encara que sent conscients que la solució d'aquest conflicte no depèn únicament de la voluntat de les parts.

Penso que no aporta res positiu acusar al Govern de no fer el que haurien d'haver fet (que és cert!), en un conflicte que pot ocasionar conseqüències imprevisiblement greus, doncs de l'activitat portuària depèn bona part de la logística del país, malgrat estem davant una situació que s’hagués hagut d'afrontar amb serietat fa ja tres anys.

Com ja ha avisat el Govern amb la seva acostumada empatia cap als problemes socials, i aquest ho és, el Decret que liberalitzarà el sector de l'estiba respectarà la sentència de la Unió Europea, amb el que les pretensions dels sindicats de mantenir el seu “poder” a través de la gestió d'un registre dels estibadors que puguin desenvolupar el treball com a tal, i del control sobre la formació d'accés queda fora de la negociació, doncs amb tota probabilitat la patronal no renunciarà a la via que a partir d'ara li permetrà ser l'únic actor en un monopoli, que ara havia de compartir amb les organitzacions sindicals.

Amb aquesta premissa que deixa molt poc marge de maniobra, què es pot negociar?. Doncs poca cosa; amb prou feines els terminis d'aplicació, el manteniment dels drets dels estibadors en actiu, i el marc de relacions laborals que tindran els treballadors als que el Decret permetrà accedir a la professió i que, lamentablement, es traduirà en un conveni de “doble velocitat”; I això es pecata minuta per a les reivindicacions que han provocat l'esmentada convocatòria de vaga.

En conclusió, crec que s'ha aconseguit allargar set dies la crònica d'una mort anunciada, doncs difícilment el Govern i Patronal renunciaran a una liberalització de l'activitat portuària, que persegueixen des de mitjans dels 80, i que ara la UE els hi ha “concedit”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada