Crec que no és necessari reproduir les dades que,
durant aquests últims dies han sigut punt d’atenció mediàtic, davant el
conflicte de l’estiba portuària.
Hi ha prou per a prendre consciència de la
incidència estratègica que té l’activitat portuària, esmentant que un dels
factors claus per la recuperació econòmica és l’exportació i que el 80 % es
gestiona a través dels ports, i així poder afirmar així que estem davant un servei
públic essencial al que l’Estat, per responsabilitat, no pot renunciar.
Si a més el portuari és un sector que funciona
correctament, que ha anat adequant-se a les exigències del mercat, que està en
permanent estat de creixement i que genera beneficis empresarials, un s’ha de
preguntar per què endegar una reestructuració que, per la seva profunditat i
calat, posa en perill la seva estabilitat?
Que ningú caigui en el simplista parany de respondre
que es pretén obrir la porta a la liberalització de l’activitat, com de manera
esbiaixadament interessada, algunes empreses estibadores i l’Administració, interpreten
la sentència de la UE.
La realitat per senzilla i reiterada és obvia:
aprofitant que el “Pisuerga passa per Valladolid” el Govern de l’Estat recupera
un vell objectiu, que no és altre que desregular laboralment una activitat amb
gran rendibilitat econòmica, com és la portuària, i després vendre-la a un preu
testimonial a l’empresariat amic per a què la regularitzi com vulgui,
precaritzant el desenvolupament d’unes feines que necessiten una gran
especialització.
Però la perversitat de “l’operació estiba” arriba
a límits surrealistes, i les empreses rebran un regal afegit doncs l’Erari
Públic es farà càrrec, a través de les Autoritats Portuàries, de les
indemnitzacions que, per raons de cost i de drets laborals adquirits, hauran de
rebre els estibadors que les empreses vulguin acomiadar.

El Govern de l’Estat sap que si guanyen aquesta
batalla tenen la porta oberta per aplicar totes les mesures que vulguin, i per
això s’atreveixen a provocar i confrontar amb el col·lectiu sindicalment més fort,
presentant una sèrie de mesures que, per no sortir de les meses de negociació,
són conscients que es traduiran en mobilitzacions i vagues, com les que ja han
s’han convocat per els propers dies.
Només queda l’esperança que les grans terminals i
les comunitats portuàries surtin d’un cert ostracisme, que mirin endavant i,
com algunes ja han manifestat,
aconsellin i quasi obliguin al Govern espanyol a afrontar aquest tema des de
l’acord amb les parts.
Cap comentari:
Publica un comentari