dilluns, 23 de gener de 2017

Dret o privilegi

En el món laboral hi ha molta facilitat per a qualificar de privilegi tot allò que un treballador gaudeix en comparació amb un altra, sense tenir en compte que hi ha elements que poden obligar a considerar el suposat privilegi com un dret.

Com a principi bàsic un dret prové de la reivindicació, s’assoleix i es consolida, i en canvi un privilegi és fruit d’una dació generosa d’arbitrària justificació, i per això mai un dret es pot convertir en un privilegi i sí un privilegi pot arribar a convertir-se en un dret, encara que de dubtosa solidesa moral, encara que siguin lícits.

Clar exemple és, a nivell general,  aquest dret bàsic al treball que la conjuntura econòmica ha posat en entredit i que els polítics, amb un infaust intent d’amagar la seva incapacitat, han  elevat a la categoria de privilegi, convencent a tothom que s’ha d’obligar als que el gaudeixen, a repartir la seva feina en un gest de solidaritat mal entesa.

Partint d’aquesta premissa, interessadament malintencionada, tot s’hi val, i fins i tot allò assolit i consolidat mitjançant la negociació col·lectiva a l’àmbit privat o públic i a qualsevol nivell -territorial, sectorial o d’empresa- passa a ser qüestionat, doncs és cert que els privilegis, al generar greuges comparatius, perden legitimitat.

És a dir, posant al mateix nivell dret i privilegi, podran presentar les retallades com una solució de futur, alhora que també es podran permetre el luxe de treure protagonisme a un del pilars bàsics sobre el que es sustenten les relaciones laborals, com és l’acord a través de la bona fe negociadora entre les parts.

Tot té un límit, i la perversitat amb la que estan actuant governs i alguns empresaris, aprofitant-se de la necessitat i convertint als que tenen feina estable en privilegiats, només es traduirà en una lamentable confrontació social que, com tots som conscients, no beneficiarà a ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada