656 dones assassinades a tota Espanya en 10 anys, 44 durant el que portem
del 2016; això sí, el 25 de novembre continuaren manifestant-nos contra la
violència de gènere, com si aquesta xacra minvés exponencialment a les evidents
mostres de rebuig que aquest dia fa la societat.
Però no importa, i el 25-N els polítics continuaran guardaran l’habitual, alhora
que mediàtic, minut de silenci, i el típic manifest de condemna cohabitarà amb un
ampli ventall d’activitats farcit de festes, concerts musicals i/o activitats lúdiques,
on víctimes i agressors actius o potencials podran gaudir conjuntament de la “celebració’
del Dia Contra la Violència de Gènere.
Això sí, suposo que com a desgreuge, per callar consciències i que no tot
sigui celebració, durant els dies que precedeixen al 25-N es programaran xarrades,
col·loquis, debats i classes magistrals dirigides paradoxalment a les víctimes,
obviant que la lluita ha de ser contra el violent i no contra qui pateix la
violència, alhora que oblidant que la pedagogia de prevenció és sempre l’eina
més efectiva.
Jo crec que el 25-N no és un dia de silenci, sinó un dia on el crit col·lectiu
contra la violència de gènere ha de ser molest, sobretot per aquells ara ja exerceixen
l’abús de poder que representa la violència masclista i que tenen moltes
probabilitats de convertir-se en futurs assassins, doncs pensem que no només
les 44 assassinades d’enguany han sigut víctimes, sinó que hi ha milers de
dones que ara ja ho són, i és aquí on s’han de dirigir els esforços per aconseguir
que deixin de ser víctimes, i així no haver de plorar després la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada