L’Hotel Àbriga i l’entorn. També qüestió de gust

Doncs reconec que sense ser completament del meu gust no em desagrada; millor dit, la façana i la part principal de l’hotel no em fan mal a la vist, encara que la part posterior, on sembla estan ubicats els serveis auxiliars, són d’una funcionalitat visual quasi hospitalària que, al meu gust, desmereix el conjunt.

Però clar, continuo pensant que és qüestió de gust -per a segons qui de mal gust-, i possiblement aquesta gust personal va ser la raó per la que el meu pare no va insistir en convèncer-me per a què em dediqués a l’arquitectura, i no a una altra activitat professional.

I per a gustos els colors, que també tenen una incidència cabdal en aquell concepte que alguns denominen “integració en l’entorn”, i que ha passat de ser legítima reivindicació, a una indeterminada reivindicació amb article determinat.

Jo prefereixo l’asimetria urbana a la uniformitat, i aquí sempre posso com exemple l’illa de Burano, on la guerra de colors de les cases és espectacular, i la seva integració en l’entorn és realment qüestionable per la seva artificialitat.

Perquè no podem oblidar que qualsevol obra/edificació artificial sempre tindrà un punt d’agressivitat amb l’entorn natural, trencant una harmonia bucòlica que alguns entenen com punt d’inflexió, i que de manera diferent i obeint al gust o mal gust personal, es valora d’una manera o una altra. Fins i tot, com exemple, les coves/habitatges de Granada vulneren les “regles de la integració a l’entorn”

Però en fi, al meu gust, crec que l’hotel Àbriga no aporta més agressivitat que les edificacions del seu voltant.