dimecres, 26 d’octubre de 2016

Consell Nacional PSC. Satisfacció continguda

Amb seguretat el Consell Nacional del PSC va prendre ahir el camí de la coherència “manant” als diputats d’aquest partit que en el  Congrés votin “no” a la investidura d’en Rajoy.
 
Però es confonen els que manifesten alegria il·limitada després d’aquesta decisió del Consell Nacional, doncs haver de prendre-la  és la ratificació del greu problema que existeix en el context del socialisme espanyol, del que el PSC forma part.
 
Perquè si bé és cert que el PSC és un altre partit, diferent del PSOE, i que el PSOE ha d’entendre les particularitats del PSC, també el PSC ha d’entendre les del PSOE, i no oblidar que PSC i PSOE formen part d’un mateix un projecte que hauria de tenir plena continuïtat.
 
Alguns intenten aprofitar aquestes discrepàncies fent un paral·lelisme sobre el federalisme territorial que defensa el PSC, oblidant-se que un dels pilars d’un model federal, a banda de la voluntat, es dimensionar i puntualitzar on es poden manifestar les discrepàncies, les “sobiranies” i quins són els fets diferencials. I em pregunto si aquest és el cas.
 
De la mateixa manera que hi ha d’altres que veuen la possibilitat d’incloure al PSC en l’escenari del nacionalisme/independentisme català, utilitzant l’eufemisme que els orígens del PSC estaven quasi en el nacionalisme com endogàmia territorial, plantejament fals i realment perillós.
 
No sé les conseqüències d’aquesta decisió doncs, veient algunes declaracions, sembla que hi ha interessos clars en trencar la relació PSC/PSOE,  cosa que crec seria contraproduent per a tothom; però el que és clar que tindrà conseqüències, i penso que seria bo que les tingués, com a mínim per a reordenar aquest PSC/PSOE, i que els càrrecs electes tinguessin clar a qui es deuen: als electors que voten PSC, als que voten PSOE, o als que són simplement socialistes que voten PSC/PSOE?
 
Són aquests últims són els que patiran, si al final aquest afer acaba en “tararí” i es materialitzen bàndols o faccions, doncs incrementarà el desconcert que ara viu el socialisme català, perquè no hem d’oblidar que no tots els socialistes són militants.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada