Llegia a les xarxes socials alguns
paral·lelismes amb altres ciutats, utilitzant-los com argument contrari a
l’aparcament soterrat de Sant Feliu de Guíxols al passeig.
Es parlava d’allunyar el trànsit rodat
del centre la ciutat per a potenciar l’ús del transport públic o de mitjans de
mobilitat alternatius com la bicicleta, fent pàrquings a l’entrada de la ciutat
per a dissuadir de l’accés al casc urbà, el que permetria donar un impuls a
altres zones urbanes. I jo estic d’acord, però no podem oblidar que totes les
ciutats no són iguals, doncs no tenen les mateixes característiques ni possibilitats
per a donar idèntiques respostes als mateixos plantejaments, cosa que he pogut
comprovar a l’haver col·laborat en els plans de mobilitat de ciutats com
Girona, Terrassa o Barcelona.
En primer lloc hem de ser realistes,
i conèixer la ciutat on vivim, tant pel que fa referència a les qüestions demogràfiques com a
les de geografia urbana, doncs el problema o les solucions als problemes de
mobilitat de vehicles, entre ells els l’’aparcament, no es poden contemplar com
si estiguéssim projectant una nova ciutat.
Per exemple, els que coneixem Sant
Feliu hem de ser conscients de la dificultat de moure’s en bicicleta, doncs el
diferencial de cotes entre l’entrada al municipi i la part baixa és prou alta
com per a dubtar que aquest transport es pugui convertir en una eina
alternativa als vehicles a motor, tan siguin cotxes, motos o bicicletes,
elèctrics o de combustible.
Per exemple, els que coneixem la
ciutat sabem de les limitacions que té Sant Feliu per assolir un increment del
transport públic que doni resposta eficaç a tot Sant Feliu, tant pel que fa
referència a freqüències de pas dels autobusos com a capacitat dels mateixos. I
em vull oblidar de les qüestions econòmiques, doncs el servei públic, com pot
ser el transport, no es pot mesurar des de la despesa.
I, per exemple, Sant Feliu és una
ciutat que té com principal industria el turisme, i com un dels seus reclams la
platja, i això sí que no es pot moure, i ens agradi o no, hem de donar
facilitats per a què els visitants puguin arribar al mar i al seu hinterland.
Per altre banda, el potenciar altres
indrets (i suposo que les opinions es refereixen a localitzacions lligades a la
concentració demogràfica de Vilartagues), no té res a veure amb les realitats
de les dues parts de la ciutat, la que es supedita a la població temporal i a
la sedentària. Mai Vilartagues serà un barri turístic, i en canvi la zona
centre, sí serà un reclam pel turisme i un pull de riquesa per als ciutadans i
ciutadanes.
I “foradar” el passeig per a fer un aparcament
no implica modificar la fisonomia del propi passeig com no sigui, i és cert, l’entrada
d’accés. La resta no té per què patir cap canvi visual, si no tot al contrari;
pot servir per a modernitzar les infraestructures que conformen el passeig de Sant
Feliu i fer-lo més atractiu, tal i com ha succeït en altres ciutats.
I en últim lloc, pregunto si el no
facilitar l’accés a platja, comerços, restaurants, zones lúdiques i culturals i
diferents punts d’atractiu i oferta turística evitaran que els visitants o
residents renunciïn a accedir al passeig per a trobar un lloc per aparcar el
més a prop possible del seu destí o al punt de trobada més proper. Clar, que si
la solució és tancar l’accés de manera taxativa, i així aplicar allò de “mort
el gos, morta la ràbia” estem parlant d’un model que no respon a les
necessitats del propi desenvolupament econòmic de la ciutat.
Sincerament, no veig gaire arguments
sòlids en contra d’un aparcament al passeig, ni tan sols el econòmics, tal i
com ho demostren idèntiques actuacions en poblacions properes a la nostra.
De tota manera crec que en una
decisió d’aquesta magnitud els ciutadans hem de tenir l’oportunitat d’opinar i
participar, escoltant i valorant tots els arguments a favor i en contra de la
construcció d’aquest equipament. I l’Equip de Govern Municipal té l’obligació
de posar la decisió a consideració de tota la població.
Cap comentari:
Publica un comentari