dimecres, 24 d’agost de 2016

No vull que governi en Rajoy, però en el fons me la rebufa

A algú li emprenyarà però sincerament m’és ben igual, doncs si sempre he presumit de dir tot allò que penso encara que sigui “políticament incorrecte”, ara que puc fer-ho amb més llibertat per manca de lligam i “obediència” partidista, no seria propi ni de rebut que no actués en conseqüència.

Haig de dir que sí, que em resulta vomitiu preveure un Govern encapçalat per en Rajoy, i que si pogués fer-ho mai votaria afirmativament a un Govern del PP; però no pel fet de que en Rajoy sigui del PP o per les més que provades vinculacions d’alguns membres d’aquest partit amb casos flagrants de corrupció, sinó per les seves polítiques, que són el paradigma de retallades i del major  retrocés econòmic, social i laboral que hem patit els ciutadans d’aquest país.

Per això, en un inici, la posició dels partits que manifesten el no a la investidura d’en Mariano Rajoy em sembla correcta, lògica i coherent, però només inicialment, doncs encara no he escoltat per part de ningú, i sobretot d’en Pedro Sánchez i d’alguns dirigents del PSOE com a segon partit en representació, alguna argumentació pràctica que, més enllà de la ideològica, justifiqui un bloqueig que doni alternatives posteriors.

Que s’estavelli en Rajoy, que sembla l’objectiu que té el PSOE,  m’agrada alhora que també reconec que en el fons me la rebufa, doncs el 26-J jo no vaig votar en contra del PP, sinó que vaig fer-ho recolzant al partit que creia defensaria millor i de manera pràctica els interessos del meu país; però ara, paradoxalment, per la irresponsabilitat de 350 polítics, fa 8 mesos que continuem patint “en funcions”, les mateixes polítiques que vaig rebutjar amb el meu vot, encara que alguns tinguin la gosadia d’afirmar que la situació obeeix a la voluntat dels ciutadans que volíem trencar amb el bipartidisme.

Però la realitat és una: si tothom compleix els compromisos assolits, els ciutadans tornarem a les urnes, doncs 180 diputats dels 350 votaran en contra d’en Mariano Rajoy (perquè voten diputats a títol personal), i aquests 180 tampoc estan en disposició d’arribar a cap pacte que permeti crear una alternativa.

I clar, tornarem a viure i patir l’episodi d’acusacions mútues entre els partits amb representació com únic argument electoral, i amagant la ineptitud i incompetència dels 350 per arribar a acords tornaran a insinuar que és culpa dels ciutadans, i amb una actitud impròpia de la seva responsabilitat, continuaran fent una gran contribució a l’increment de la desafecció política de la ciutadania.

Si aquesta travessia en el desert pogués servir per aconseguir un Govern estable encara podríem dir allò de que “bien está lo que bien acaba”, però qui governi aquest país ho farà en minoria, i estarà supeditat a la resta de grups, doncs tots els que no formin part del Govern, encara que hagin recolzat una investidura, integraran l’oposició que, per reducció a la coherència que no a l’absurd, serà qui governarà per fiscalització activa.

Doncs bé, com arriba un moment que me la rebufen les sigles i voto compromisos electorals des de les coincidències programàtiques i ideològiques, vull que s’apliquin polítiques que deixin de banda innecessaris dogmatismes que, supeditats a la utopia, fan inviable qualsevol acció pràctica de govern.

Soc conscient que, malauradament, i atenent a l’aritmètica representativa, l'aplicació de polítiques adients només es pot aconseguir des de l’oposició, obligant al que governi a cumplir i obeir, i per això m'és igual que que en Rajoy ostenti una targe de visita que posi president.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada