dilluns, 8 d’agost de 2016

Invasors a SFG i el dret a queixar-se per la Festa Major

Dret a queixar-se, d’això es tracta, de la llibertat de cadascú a dir allò que no li agrada o que li molesta doncs, només faltaria que a aquestes alçades un ciutadà no pugui exercir el dret de queixa, que no vol dir de protesta, que és un altre pas més enllà i possiblement, una altra concepció d’allò que algú considera problema.
 
I dic això per la controvèrsia creada al voltant de la Festa Major de Sant Feliu, on la queixa d’alguns ciutadans al voltant dels perjudicis que els hi ha suposat la seva celebració han rebut la resposta agressiva, violenta i desproporcionada d’altres ciutadans, que de l’esmentada queixa han intentat fer un banderí de reclutament generalitzat en contra dels que consideren invasors.
 
No tots els que es queixen són visitants ocasionals de Barcelona, ni tan sols tots els que protesten ho són, doncs hi ha veïns de tota arreu, i m’atreviria a dir que la gran majoria són residents habituals de la nostra ciutat. I es queixen perquè tenen el dret a fer-ho, no demanant que s’anul·li la Festa, com algú ha volgut vendre interessadament, sinó perquè es treballi per trobar un equilibri entre les persones i les novetats que la celebració introdueixi.
 
Jo visc al passeig i també em queixo de la Fira, perquè em molesta haver-me d’aixecar a les 4:30 del matí, però no protesto doncs les atraccions sempre s’han celebrat allà, abans de que jo hagués decidit anar a viure. I entenc que s’ha de continuar celebrant al mateix indret dels jardins Juli Garreta però, per què negar-ho?, em molesta i em queixo, que no protesto, encara que de manera íntima.
 
De la mateixa manera que es queixen els veïns que pateixen i/o gaudeixen de les actuacions i concerts de la Festa Major al Passeig. No poden descansar quan ells volen i es queixen perquè tenen dret, però no protesten, doncs segur que quan van decidir anar a viure al passeig, els concerts ja es feien en aquest indret.
 
El problema és quan s’introdueixen variants com les d’aquesta que aquest any i que, a lo millor, també a mi em farien protestar.
 
De quatre dies, que era el que s’havia fet sempre, hem passat a deu dies de concerts, amb alguns estils musicals que van més enllà del que es pot considerar com a música tradicional de festa major. I les barraques dels joves que possiblement, han trencat una espècie d’equilibri entre veïns, música i horari, que sí existia quan s’ubicaven a la platja.
 
És lo mateix que si allarguessin les atraccions a vint dies i que, amb molta seguretat, també a mi em portaria a protestar més que simplement a queixar-me, com també protestarien el veïns, per exemple, de Salvador Espriu si, com a novetat, les barraques o les atraccions s’instal·lessin durant deu dies seguits a la plaça.
 
No podem oblidar que estem parlant de veïns que al dia següent han d’aixecar-se per a fer el pa, o per obrir la cafeteria, o l’hotel, o per comprar peix i obrir la botiga, o per.. etc, com alguns dels que aquests dies s’han queixat i que al dia següent d’un concert també han d’anar a treballar, precisament per a donar un servei a aquells que, de manera aferrissada, es queixen que després d’un concert, a les cinc, les sis o les set del matí no troben una cafeteria oberta per continuar la festa o per a comprar xurros. Recorden que no estem parlant de 4 dies de concerts, sinó dels nous deu d’enguany.
 
No sé per què, encara que m’ho imagino, els organitzadors de la Festa Major de Sant Feliu han trencat l’equilibri que, fins ara i a nivell general, feia de les festes un esdeveniment de tothom, també dels visitants ocasionals que la podien considerar com a seva, i no una celebració endogàmica dirigida exclusivament als veïns “empadronats” de la ciutat.
 
Ens agradi o no, som una ciutat que depèn molt de la industria turística, i no tan sols dels visitants que específicament i de manera ocasional venen quasi exclusivament a Sant Feliu, sinó també dels visitants que van a altres poblacions veïnes, que en algun moment també “recalen” a la nostra ciutat, i que també han de sentir-se part d’ella.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada