Podria dir que estic desconcertat, però després de reflexionar afirmo que, en
referència a situació política, el que estic és decebut.
Traducció: si avui hagués de votar a les Eleccions Generals reconec no
sabria a quin candidat votar per a President del Govern; però és més greu tenir
el convenciment, i desitjo equivocar-me, que després del debat d’investidura
els meus dubtes aniran més enllà, i em plantejaré convertir en nul el meu vot
si els protagonistes continuen essent els mateixos.

Que en Rajoy i els seus acòlits posessin en valor allò de que “España va
bien”, és tan normal com que en Rivera es vanagloriés dels seu sentit d’estat i
d’haver aconseguit ser l’eix de de l’acord amb el PSOE, com l’acord d’ara amb
el PP.
Que Podemos aposti per una alternativa de Govern tampoc sorprèn, doncs a
partir d’aquí seria el PSOE qui lis solucionaria el problema intern que aquesta
formació té amb el “dret a decidir” a Catalunya.
Y que els partits nacionalistes/independentistes apostin també per un
Govern que no sigui del PP, també està dins de lo incoherentment previsible.
Però que Pedro Sánchez aposti pels tres noes sense aclarir si té intenció
de ser proactiu després del debat d’investidura, és deixar als militants amb la
impossibilitat d’actuar com a corretja de transmissió vers als espanyols que
poden o podien confiar en ell, i menysprear als votants d’aquest partit, més
quan veiem com es continua venent la posició monolítica del PSOE de Diputats i “barons”
amb la triple negativa, i alhora que alguns d’aquests dirigents estan dient tot el
contrari.
I no ajuda que Pedro Sánchez renegui del diàleg, manifestant que una reunió
política entre polítics és prescindible quan un dels valors del socialisme és dialogar
i debatre, és un sense sentit que promou el desconcert i les torticeres interpretacions,
com també va ser un nyap mediàtic anunciar un vot en contra dels pressupostos
generals abans de conèixer-los, posant-se a la curta alçada política d’en
Rajoy.
Crec que el PSOE està supeditant les seves accions a l’objectiu de deixar
en evidència al Mariano Rajoy i això, com hem vist últimament, no és un factor
determinant que incideixi positivament en l’estat d’opinió de la ciutadania sinó
tot el contrari, renunciant a presentar-se com una veritable alternativa de
Govern, de manera desconcertant.
He dit més d’un cop que el sentit del meu vot, en uns comicis electorals,
és per coincidència programàtica amb elements ideològics però ara, cada cop se’m
fa més difícil trobar punts coincidents.
I això em dol!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada