Desconcertant alternativa de Govern

Podria dir que estic desconcertat, però després de reflexionar afirmo que, en referència a situació política, el que estic és decebut.

 

Traducció: si avui hagués de votar a les Eleccions Generals reconec no sabria a quin candidat votar per a President del Govern; però és més greu tenir el convenciment, i desitjo equivocar-me, que després del debat d’investidura els meus dubtes aniran més enllà, i em plantejaré convertir en nul el meu vot si els protagonistes continuen essent els mateixos.

 

Ahir va ser patètic, i no tant per les postures, sinó per les argumentacions i certes actituds amb les que els diferents líders polítics van afrontar les rodes de premsa per anunciar i defensar les seves properes accions, després de la reunió mantinguda entre Rajoy i Sánchez.

 

Que en Rajoy i els seus acòlits posessin en valor allò de que “España va bien”, és tan normal com que en Rivera es vanagloriés dels seu sentit d’estat i d’haver aconseguit ser l’eix de de l’acord amb el PSOE, com l’acord d’ara amb el PP.

 

Que Podemos aposti per una alternativa de Govern tampoc sorprèn, doncs a partir d’aquí seria el PSOE qui lis solucionaria el problema intern que aquesta formació té amb el “dret a decidir” a Catalunya.

 

Y que els partits nacionalistes/independentistes apostin també per un Govern que no sigui del PP, també està dins de lo incoherentment previsible.

 

Però que Pedro Sánchez aposti pels tres noes sense aclarir si té intenció de ser proactiu després del debat d’investidura, és deixar als militants amb la impossibilitat d’actuar com a corretja de transmissió vers als espanyols que poden o podien confiar en ell, i menysprear als votants d’aquest partit, més quan veiem com es continua venent la posició monolítica del PSOE de Diputats i “barons” amb la triple negativa, i alhora que alguns d’aquests dirigents estan dient tot el contrari.

 

I no ajuda que Pedro Sánchez renegui del diàleg, manifestant que una reunió política entre polítics és prescindible quan un dels valors del socialisme és dialogar i debatre, és un sense sentit que promou el desconcert i les torticeres interpretacions, com també va ser un nyap mediàtic anunciar un vot en contra dels pressupostos generals abans de conèixer-los, posant-se a la curta alçada política d’en Rajoy.

 

Crec que el PSOE està supeditant les seves accions a l’objectiu de deixar en evidència al Mariano Rajoy i això, com hem vist últimament, no és un factor determinant que incideixi positivament en l’estat d’opinió de la ciutadania sinó tot el contrari, renunciant a presentar-se com una veritable alternativa de Govern, de manera desconcertant.

 

He dit més d’un cop que el sentit del meu vot, en uns comicis electorals, és per coincidència programàtica amb elements ideològics però ara, cada cop se’m fa més difícil trobar punts coincidents.

 

I això em dol!.