dimarts, 23 d’agost de 2016

Afer gandules SFG. No és feudalisme,és classisme

Tenia interès en llegir l’article de l’Alcalde Motas que, anunciat per Radio Sant Feliu com titulat “Feudalisme del segle XXI”, havia d’analitzar l’afer de les gandules a la Platja de Sant Pol; un problema recurrent que, com s’ha comprovat, no es pot solucionar només amb la voluntat de l’acord amb els concessionaris si no que, sota el meu punt de vista, s’ha d’acompanyar amb la pressió sobre la majoria d’usuaris habituals, que són els que realment fan impossible que prevalgui el sentit comú que ha d’envoltar unes mínimes normes de convivència.
 
Per això crec que, amb tots als respectes a l’autor d’aquesta nota, no és feudalisme la paraula que defineix la situació que alguns enyoren, com diu l’Alcalde, doncs el que és el retorn del temps d’inici de la concessió de prin 
 
cipis del segle XX, quan criats i senyors anaven junts de vacances per a fer visible que existia una gran esquerda que delimitava les posicions de les diferents classes socials, com el “arriba y abajo” d’aquella mítica sèrie britànica, o com els Biarritz o Donosti de principis dels segle passat, on la gent de “postin” anava a passar l’estiu acompanyat del seu servei, que cada matí els hi col·locava la tovallola, la gandula i el para-sol.
 
Però és cert, les circumstàncies varien amb el temps, i no per una qüestió d’avenços tecnològics sinó perquè les costums i les maneres de conviure s’han modificat substancialment ,encara que hi ha gent que continua creient que el seu estatus i els seu poder esdevé de que hi ha categories socials que estan per sota d’ells, com fa 100 anys. Feudalisme és una altra cosa!.
 
Què es pot esperar d’uns habitants temporals, clarament identificats, que s’avergonyeixen del Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols?, intentant fer veure que són de S’Agarò perquè vesteix més, i que fins i tot, ara fa 9 anys, van arribar a demanar si es podria fer alguna operació per a que passessin a dependre de Platja d’Aro, doncs aquell municipi tindria un tracte diferencial atenent a la seva exclusivitat social, accediria a unes exigències que a manera de reivindicacions centraven en uns arbres, que s’havien de matar perquè els hi treia visió, i a l’ocupació de l’espai de platja amb gandules, tovalloles i para-sols, que la policia perseguia impedint que col·loquessin a manera de penyora.
 
Malgrat les amenaces dels usuaris, que les faran com les van fer al 2008, i dels concessionaris, crec que s’ha de ser proactiu i tot i sabent que és difícil i complicat, no caure en un sentiment de resignació que sembla es desprèn de la nota de l’Alcalde quan amenaça, de manera subliminal, de no renovar la concessió a la Taverna del Mar, el que implica que hi haurà permissivitat obligada fins l’estiu del 2019 i així, de manera impúdica i incivilitzada, tolerant que els usuaris puguin continuar assaltant i ocupant una zona que no és d’ells.
 
Crec que ara més que mai, per responsabilitat i compromís, l’Ajuntament ha de continuar aplicant totes les mesures coactives, com afirma es va fer policialmente el proppassat diumenge, impedint o complicant l’exercici de l’abús d’uns ciutadans que es consideren portadors i hereus d’aquella supremacia classista que protagonitzava la societat de fa 100 anys.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada