Ja fa dies que la
premsa s’està fent ressò de la via canadenca que el PSC plantejarà, com a “solució
al problema català”, per a debatre en el seu Congrés; i jo crec que, com
organització política està en el seu dret de fer-ho, o jo diria més, té l’obligació
de fer-ho i clarificar d’una vegada per totes quins són els seus principis vers
aquest tema.
Perquè que estem
parlant de principis, i com a tal, un partit com el PSC no pot fer seva la
frase d’en Grouxo Marx dient allò de que “aquets són els meus principis, si no
els hi agraden tinc uns altres”.
En primer lloc el
PSC, quan afronti de nou aquest tema, haurà de dir si ho fa des del punt des de
la visió de Catalunya i Espanya, com dos ens diferenciats, o de Catalunya i de
la resta de l’Estat espanyol, com un sol ens indissoluble, encara que es contemplin
singularitats, amb la complexitat que això comporta.
En segon lloc,
reconeixent que s’està vivint una situació complicada, haurà de dir si creu que
la complicació és un problema generalitzat, i si aquest problema el té una part
de l’Estat Espanyol, com és Catalunya, o el té el conjunt de l’Estat, perquè depenent
de l’àmbit i de la concepció, la solució és diferent.
I un cop els
militants hagin decidit de nou quins són els principis d’aquest partit en
aquest afer, serem els ciutadans i ciutadanes els que, ja sense aquesta ambigüitat,
decidirem si recolzem a les urnes les propostes que el PSC pot fer.
Perquè el que no
és legítim és que es defensi el federalisme, com a concepte d’estat, i que tot
seguit es contempli la possibilitat de renunciar a aquest principi si els
ciutadans (només el catalans) ho decideixen, apuntant fins i tot a consultes
plebiscitàries, com avui apareix en la premsa.
Des d’aquest punt
de vista un pot afirmar que el PSC, elevant al màxim nivell la seva permeabilitat
i supeditant els seus posicionaments bàsics a la pressió social, ha decidit que
els seus principis són una qüestió merament conjuntural i no ideològica, essent
capaç de renunciar, per exemple, al federalisme i apostar sense embuts per la
independència de Catalunya, encara que siguin posicionaments completament
antagònics.
I això es convertir
un partit com el PSC en un partit sense personalitat pròpia, i que difícilment
podrà recuperar la confiança que els socialistes necessitem d’un PSC com partit
de Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari