dissabte, 9 de juliol de 2016

PSC: massa nivell de permeabilitat

Ja fa dies que la premsa s’està fent ressò de la via canadenca que el PSC plantejarà, com a “solució al problema català”, per a debatre en el seu Congrés; i jo crec que, com organització política està en el seu dret de fer-ho, o jo diria més, té l’obligació de fer-ho i clarificar d’una vegada per totes quins són els seus principis vers aquest tema.

Perquè que estem parlant de principis, i com a tal, un partit com el PSC no pot fer seva la frase d’en Grouxo Marx dient allò de que “aquets són els meus principis, si no els hi agraden tinc uns altres”.

En primer lloc el PSC, quan afronti de nou aquest tema, haurà de dir si ho fa des del punt des de la visió de Catalunya i Espanya, com dos ens diferenciats, o de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, com un sol ens indissoluble, encara que es contemplin singularitats, amb la complexitat que això comporta.

En segon lloc, reconeixent que s’està vivint una situació complicada, haurà de dir si creu que la complicació és un problema generalitzat, i si aquest problema el té una part de l’Estat Espanyol, com és Catalunya, o el té el conjunt de l’Estat, perquè depenent de l’àmbit i de la concepció, la solució és diferent.

I un cop els militants hagin decidit de nou quins són els principis d’aquest partit en aquest afer, serem els ciutadans i ciutadanes els que, ja sense aquesta ambigüitat, decidirem si recolzem a les urnes les propostes que el PSC pot fer.

Perquè el que no és legítim és que es defensi el federalisme, com a concepte d’estat, i que tot seguit es contempli la possibilitat de renunciar a aquest principi si els ciutadans (només el catalans) ho decideixen, apuntant fins i tot a consultes plebiscitàries, com avui apareix en la premsa.

Des d’aquest punt de vista un pot afirmar que el PSC, elevant al màxim nivell la seva permeabilitat i supeditant els seus posicionaments bàsics a la pressió social, ha decidit que els seus principis són una qüestió merament conjuntural i no ideològica, essent capaç de renunciar, per exemple, al federalisme i apostar sense embuts per la independència de Catalunya, encara que siguin posicionaments completament antagònics.

I això es convertir un partit com el PSC en un partit sense personalitat pròpia, i que difícilment podrà recuperar la confiança que els socialistes necessitem d’un PSC com partit de Govern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada