Partit Demòcrata Català, una superficial neteja d’imatge

Partit Democràtic Català (PDC); amb aquest nom és com els dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya volen recuperar l’hegemonia que CDC tenia fins no fa pas gaire a l’àmbit del nacionalisme català.

 

Pensen que canviant el nom (i no sé si creuen que fent-lo semblant al de l’altre gran partit que també ha perdut gran part dels seu protagonisme a Catalunya com és el PSC), podran netejar una imatge embrutida de la seva organització a causa, sobretot, de la corrupció; però estan equivocats, doncs els corruptes són els homes i les dones que, per voluntat pròpia i personal, decideixen ser corruptes, no la impersonalitat del partit en que militen.

 

Malauradament CDC només ha canviat el seu nom i les seves sigles, doncs les inicials i les persones que lideraran aquest projecte nacionalista són les mateixes que lideraven l’anterior, el que representa un frau envers seus militants i envers la societat catalana (encara que sigui consentit per gran part dels seus acòlits), doncs un partit com CDC (ara PDC) necessita molt més que una simple neteja superficial d’imatge, si vol aspirar a ser útil per a Catalunya, encara que sigui des de postures d’oposició.

 

Ni CDC era el meu partit ni ho serà tampoc el PDC; els seus posicionaments -la gran majoria- són realment antagònics amb els meus, (no en va ells són la dreta catalana i jo soc esquerranós, tal com ara ens titlla amb menyspreu algun polític de mig pel, des de l’aparent esquerra catalana), però s’ha de reconèixer l’aportació que CDC ha fet a la vida política, tan a l’àmbit de Catalunya com al del conjunt de l’Estat espanyol, i no seria just obviar aquesta realitat encara que alguns dels dirigents del nou PDC, que són els mateixos que els de CDC, s’avergonyeixin d’aquest fet.

 

No sé si aquest nou partit, el PDC, és consolidarà com el relleu d’aquella operativament extinta CDC, però mentre no canviï els noms de la majoria dels que “manaven i manen”, continuarà sent el vòrtex de la corrupció política catalana, i juntament al “demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista” amb el que es defineixen com a partit, hauran d’afegir el terme “corrupte”, tot i pensant que amb aquest últim concepte només s’hauria d’adjectivar a les persones i no a les sigles.